La clau és la clau

Com reaccionaries si haguessis de resoldre un misteri molt important amb els teus amics? Doncs bé, aquesta història t’ho explicarà des del meu punt de vista.
L’Eric, la Mònica, en Pol, la Jana i jo, havíem de resoldre a la comissaria qui era l’assassí en sèrie que cada vegada que matava algú deixava sempre una clau.
Tot va començar quan ens van encarregar aquest misteri a nosaltres cinc. Érem nous i
pensàvem que ens posarien un cas una mica més fàcil, però ens van assignar un de molt
gros.
Cada setmana era igual: tots els dimarts a les tres de la tarda, mataven a un noi; i cada
divendres a les quatre de la tarda mataven a una noia.
Aquest assassí tenia una manera peculiar de matar les seves víctimes: els incrustava una clau al crani des del front, de manera que semblava que volgués obrir el cap a tothom amb aquelles claus.
En totes les escenes del crim, mai no deixava cap pista, només la clau. Com endevinaríem qui havia sigut? Doncs jo tampoc sabia la resposta.
Sempre era així, fins que la Jana,, va descobrir que hi havia una mica de pell entre les ungles de la noia morta. Després d’analitzar de qui era la pell, ja sabíem qui havia sigut l’assassí.
Dies després, vam esbrinar on es trobava aquest individu: amagat en un túnel de claveguera. Així que vam decidir trobar quina era i anar a buscar-lo. Per fi vam trobar on era, i ens vam emocionar molt.
En baixar, vam veure que tot era massa fosc... Vam encendre les llanternes i vam continuar
buscant. Allà hi havia una porta tan brillant com ho eren les claus! En arribar a la porta vam
poder observar que necessitàvem totes les claus, les seixanta claus dels assassinats eren
necessàries.
Finalment, quan vam obrir la porta ho vam veure tot! El pastís gegant, el premi de 50 €, i
també el cartell on posava “Felicitats! Heu sigut els únics en passar aquest ScapeRoom!”. En saber aquesta notícia ens vam posar molt feliços perquè ens havíem ficat tant en el paper que ens vam oblidar de que tot era un joc.


Pseudònim: Twix