La Carme de l’Horta

La Carme de l’Horta

Als pobles sol haver-hi persones comunes que destaquen de la resta. Per les seves peculiars característiques, aquestes es poden reconèixer a simple vista, ràpidament se les classifica, i moltes vegades són diana de comentaris i burles, com va ser el cas de la senyora Carme, coneguda popularment com la Carme de l’Horta. Aquest sobrenom li venia de la seva ocupació: cultivava les seves terres i, diàriament, anava a la plaça del poble a vendre la collita. El seu aspecte físic, força descuidat, i el seu tarannà notablement extravagant, en fets i paraules, donaven peu a certes crítiques. Algunes males llengües deien que li faltava un bull, que no hi era tota. Aquests comentaris em molestaven, perquè jo, que la coneixia des de feia anys, us puc assegurar que tocava molt bé de peus a terra.
La Carme vivia sola. Tenia alguns familiars llunyans, però a penes els veia. “Tenen altres obligacions més importants que cuidar una vella”, sempre em deia. És per aquesta raó que, en avançada edat i amb la salut delicada, signà un conveni amb l’ajuntament del poble, mitjançant el qual cedia al consistori les seves finques, per cert, molt ben situades, i d’una superfície considerable, amb el compromís que en el futur les destinessin a equipaments assistencials per a les persones grans i desprotegides.
“Accions com aquesta, tan poc freqüents en l’actualitat, demostren que encara hi ha persones que anteposen els interessos generals als particulars”, va dir el senyor l’alcalde a un mitjà de comunicació que es va fer ressò de la notícia.
La Carme de l’Horta, mai no l’oblidarem. La seva història ha quedat escrita, i el seu record, gravat en la nostra memòria.
El tarannà extravagant d’aquesta dona, incomprensible per a moltes persones del seu entorn, no li va impedir ser caritativa i solidària envers els altres.
Res és el que sembla. Sovint les aparences enganyen.


Pseudònim:
Salina