Kriptonita a la flor de la vida

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
Kriptonita a la flor de la vida

Era un dia d’aquells d’abril que ara plou i ara fa sol i ara ho acompanyo tot amb una mica de ventet. Conduïa mentre pensava com d’agraïdes en devien estar les plantes d’aquell temps tant emprenyador. Almenys a algú li feia profit. Amb aquesta idea i sense motiu aparent, una malastrugança em va fer eriçar la pell. M’encantava conduir, i la feina de repartidora em resultava plaent i estimulant, em sentia satisfeta amb el que feia. Havia après a esperar i evitar moviments desconcertants dels altres conductors i estava orgullosa de la meva habilitat per fer-ho a la velocitat de la llum. A l’empresa fèiem broma ja que tenia el rècord de temps sense accidents, ni tant sols una rascada. El Mario amenaçava amb rallar-me la furgo quan li donava presses per a que preparés els albarans. L’encarregat de passar revista als vehicles era un home força amable i amb sentit de l’humor. Ni ell era ràpid ni jo pacient, però ens quèiem molt bé. Aquesta impaciència era calmada amb el batibull del trànsit de la ciutat. Doncs si, el fet d’intentar una performance perfecta feia que qualsevol estímul altrament negatiu, em semblés un repte que podia superar de manera brillant. Excepte els dies com aquell. La pluja intermitent era un ocell picotejant a l’entrada del formiguer: la colònia sumida en la desesperació. Corredisses, amuntegaments, decisions precipitades i crispació extrema. Jo m’esforçava per ballar als llimbs entre la glòria i el caos, però em costava. L’error va ser relaxar-me quan m’apropava al següent destí. Vaig donar el tomb a la cantonada i vaig fer gala de les meves millors habilitats quan va sortir del no-res un gran roser mòbil. Vaig renegar al sentir el soroll que més temia, branques fregant la pintura immaculada de la furgoneta. Al baixar vaig conèixer cara a cara la meva “kriptonita”, una àvia que amb força sobrenatural treia el gran roser del porxo per a que pogués regar-se amb la pluja. El Mario encara riu ara.


Pseudònim:
Matcha Mochi

Comentaris

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

293127 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!