JUVENTUT SEGADA

Som l’any del senyor 1623 i amb angoixa i por espero la mort reclosa fa tres dies en l’humit i brut calabós de la presó de la vegueria. Tinc sols divuit anys complerts i no soc bruixa.

El meu nom es Roser, com ma mare morta fa un any, millor per ella que no ha tingut la vergonya de veure a la seva filla acusada de bruixaria.
Jo soc la quarta dona que volen penjar a la forca . L´any 1616 va començar tot i el “Tarrago” que diuen entén de dones bruixes ,va trobar tres noies amb la marca del diable. Vergonya de poble , ara que l´Inquisicio ja no actua ho fan ells amb total impunitat,parlen de samaniats i trobades amb el diable.

He jurat que soc innocent, jo sols vaig ajudar a la Rosa a venir al mon al seu fill. Era estrafet i va néixer mort, pobre nen, però era fill del batlle i el poble va començar a murmurar de si jo l’havia embruixat i mort. Soc llevadora i remeiera com la meva mare i filla del pecat, la mare mai es va casar. no he sabut mai qui era el meu pare, però el diable això segur no ho es,la mare era la millor persona que he conegut.

Diuen tinc llibres. I que?.Ma mare m’ensenya a llegir , com el rector va ensenyar a ella de joveneta.

La forca es apunt al serrat mes alt de la vila., he sentit les comares murmurar, que serà avui el penjament.

Avui ha vingut el rector per que confessi els meus pecats. L’home ja es vell i tenia llàgrimes als ulls i em digué. Ja se que tu ets bona noia, però no pots escapar, cap de les tres abans que tu ho ha fet. Sigues forta i encomana l’ànima al Bon Jesús . Tu no tens la culpa, la bogeria s’ha apoderat d’ells, els únics dimonis son ells, i a tu et fan pagar la seva maldat.
En part també soc responsable perquè ara que et queden poques hores de vida et puc confessar que jo soc jo el teu pare. Em podràs perdonar filla meva?

Els crits han fet fugir el rector, ràbia immensa dins meu, jo no he fet res.
Maleïts sigueu per sempre, jo no volia tenir un pare rector covard, jo sols volia viure la meva joventut, com qualsevol altre noia.