Cercador
Jutgi-ho vostè
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Jutgi-ho vostè
La nit badallava cansada. Els passos d’aquell vell es mostraven feixucs i arrítmics. Una botella de vodka barat mig amagada per una bossa de paper del Lidl cobria la seva vergonya amb desgana. El fred aïllava les seves bafarades i projectava en el seu cos una aura fantasmagòrica. Els passos de la resta de persones que passaven per la seva vora sonaven precipitats.
Jo me’l mirava des de la distància, cobert per les ombres que s’esmunyen entre fanal i fanal. Quin fàstic! La seva roba bruta delatava la seva apatia. Quan es parava a expulsar tota l’hamburguesa resseca que s’hauria menjat per dinar acompanyada d’un vi de tetrabric, jo havia de fer algun pas enrere i deixar de mirar-lo per evitar vomitar la meva dignitat.
La nit no perdona, castiga amb força a qui s’atreveix a perdre’s per carrerons laberíntics i plens d'immundícia. És necessari cometre crims per rebre un càstig? No està el món ple de petits delictes que queden cada dia impunes i que ens carreguen de tanta ràbia que desitgem descarregar-la contra algú en el moment més inesperat? Això mateix em preguntava jo mentre seguia al sensellar. Quin devia ser el seu crim? Potser fou un mal marit o un mal pare? Potser les dues coses i potser també fou un mal amo que maltractava al seu gos els dies que estava de mala lluna.
Tot eren “potsers”. El que sí que tinc clar és que malgrat que estava començant a odiar a aquest home, jo el volia ajudar. Si el seguia era, sobretot, perquè n’estava segur que en el pitjor moment s’hagués trobat amb algun imbècil que se n’hauria pogut aprofitar d’ell molt fàcilment, però avui no li toca. De fet, a vostè també l’he vist amb ganes de jutjar-me i de castigar-me i, sobretot, de descarregar la seva ràbia contra mi… i contra ell.
Quin crim he comès, senyor agent? Explicar-li tota la veritat i provocar-li ganes d’atonyinar-me? Doncs li diré més. Estava fent temps. En realitat he vingut a buscar-lo a vostè. Li ha arribat l’hora. Em sap greu.
Pseudònim:
Panxampla
La nit badallava cansada. Els passos d’aquell vell es mostraven feixucs i arrítmics. Una botella de vodka barat mig amagada per una bossa de paper del Lidl cobria la seva vergonya amb desgana. El fred aïllava les seves bafarades i projectava en el seu cos una aura fantasmagòrica. Els passos de la resta de persones que passaven per la seva vora sonaven precipitats.
Jo me’l mirava des de la distància, cobert per les ombres que s’esmunyen entre fanal i fanal. Quin fàstic! La seva roba bruta delatava la seva apatia. Quan es parava a expulsar tota l’hamburguesa resseca que s’hauria menjat per dinar acompanyada d’un vi de tetrabric, jo havia de fer algun pas enrere i deixar de mirar-lo per evitar vomitar la meva dignitat.
La nit no perdona, castiga amb força a qui s’atreveix a perdre’s per carrerons laberíntics i plens d'immundícia. És necessari cometre crims per rebre un càstig? No està el món ple de petits delictes que queden cada dia impunes i que ens carreguen de tanta ràbia que desitgem descarregar-la contra algú en el moment més inesperat? Això mateix em preguntava jo mentre seguia al sensellar. Quin devia ser el seu crim? Potser fou un mal marit o un mal pare? Potser les dues coses i potser també fou un mal amo que maltractava al seu gos els dies que estava de mala lluna.
Tot eren “potsers”. El que sí que tinc clar és que malgrat que estava començant a odiar a aquest home, jo el volia ajudar. Si el seguia era, sobretot, perquè n’estava segur que en el pitjor moment s’hagués trobat amb algun imbècil que se n’hauria pogut aprofitar d’ell molt fàcilment, però avui no li toca. De fet, a vostè també l’he vist amb ganes de jutjar-me i de castigar-me i, sobretot, de descarregar la seva ràbia contra mi… i contra ell.
Quin crim he comès, senyor agent? Explicar-li tota la veritat i provocar-li ganes d’atonyinar-me? Doncs li diré més. Estava fent temps. En realitat he vingut a buscar-lo a vostè. Li ha arribat l’hora. Em sap greu.
Pseudònim:
Panxampla
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 03-04-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
295733 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!