Joves malgrat tot

Dins el seu cap hi havia una lluita entre els pensaments positius, influenciats per la moda del benestar emocional, i la tristor. Una tristor que la feia estar de mala llet. Per això va decidir tocar el dos i sortir de casa per esbargir-se. I vet aquí que pam!. Només havent caminat unes passes va veure que s’acostava l’amor de la seva joventut. Quina passada! No l’havia tornat a veure d’ençà que ell va marxar al Canadà, perdent-li el rastre.

Es quedaren estorats. Se somrigueren, reconeixent-se malgrat havien passat trenta anys. Les mateixes fesomies i tarannàs. Ell mes calb i ella més grassoneta, però iguals. Intercanviaren quatre banalitats i decidiren anar a una terrassa. La conversa conduí al punt on, trenta anys abans, s’havien deixat. Tornaven a ser joves malgrat tot, cercant la resposta que la vida no els hi havia procurat. Ell va atribuir la seva marxa als estudis, però ella ho feu a la gelosia. Per això, conscient de la seva culpabilitat, li va demanar disculpes per haver-lo fet sentir malament tontejant amb d’altres, menystenint-lo. Era tard per anar enrere però podien assentar noves bases per si ara, o durant els propers anys, es tornaven a trobar o a enamorar.