Joventut independentista i feixista? Mai

Un relat de: jordi domènech i arnau

És cert que existeix una determinada fauna de joves, que sense tenir cap mena de reflexió ni formació, s'incorpora un grup per motius més aviat psicològics, n'acaba depenent, fa bandera de la suposada ideologia del grup i acaba adoptant una estètica que creu associada a ell.
De sempre, també, molts d'aquests grupets no són realment el que creuen els seus membres, sinó que han estat fundats i/o finançats per uns grups de poder -inclosos governs- amb finalitat de torpedinar el sector on teòricament es mouen.
És molt difícil saber quants són, per exemple, els que sota una presumpta bandera independentista, s'han apuntat a un grupet d'aquests. Potser hi ha vint grups -i exagero-, amb vint militants actius cadascun -encara exagero més-. Posem-hi 400. Això seria un de cada 800 joves del principat. Tenint en compte que un de cada sis joves es declara independentista, són una solemne minoria.
També he de dir que de tot el conjunt de gent addicta als grups, els que adopten l'independentisme són una altra minoria.
Això no vol dir que en determinats ambients, i no precisament de fill de papà -ves a les universitats privades i a veure si en trobes algun- , se'ls vegi força.
Una altra característica d'aquests joves, és el seu canvi constant de militància, i no dic de ideologia perquè no en tenen.
No, quan convoques els independentistes, d'aquests que descrius pràcticament no en ve cap.
Això que dius d'infravalorar la resta de la gent d'Espanya tampoc va així.
En tot cas, en lògica independentista, hi ha qui pot infravalorar la gent d'Espanya. Jo no sóc espanyol i no anomenaria mai a la gent que viu dins l'estat. però fora dels Països catalans "la resta d'Espanya"
Però el que et puc assegurar és que la immensa majoria dels independentistes infravalora tant els espanyols com els finlandesos, el problema és l'estat i no pas la gent, que en tot cas és manipulada o està mal informada.
Que la ideologia comunista sigui liberal, francament, no ho entenc. D'entrada de comunistes, n'he conegut ben pocs, encara que hi ha moltes persones que se'n diuen sense que hagin acceptat ni conegut mai els principis reals del comunisme, i quan dic comunisme no parlo de l'antiga URSS o de la Xina que sols han fet servir aquest nom per disfressar un capitalisme d'estat en un cas i un de salvatge en l'altre. Vaja, que de la dictadura del proletariat de Marx, es van quedar només en la primera part. (Tampoc vull dir que cregui que amb la segona el sistema funcionés, em temo que no s'ha provat mai)
Respecte els skinheads. Cadascú te el dret a adoptar l'estètica que vulgui, però l'estètica és una forma de manifestació i de comunicació envers els altres. Per a molts l'estètica skin representa la que han adoptat una sèrie de grups propiciats per l'extrema dreta amb interessos racistes, sexistes, classistes i en contra del canvi social; no és d'estranyar, doncs, que a molta gent no ens faci cap gràcia per més que en un cas individual no vulgui dir gaire.
No he conegut mai cap independentista real que defensi idees d'ultradreta per molt que la caverna mediàtica espanyola ho repeteixi contínuament. Busca un sol grup independentista seriós que en els seus papers parli de raça, de cognoms, de superioritat, de partit únic o fins i tot d'economia neoliberal, no ho trobaràs.
De tan repetir unes falsedats molts gent a Espanya i també a Catalunya han acabat creient que som els catalans qui ens quedem els quartos, els insolidaris o els rics. És l'única manera que tenen d'ocultar una realitat escandalosa. Parlar de xifres és difícil perquè amb comptabilitats es poden fer moltes trampes, però jo sempre poso als espanyols un exemple de com van els diners públics a Catalunya o a Espanya:
La carretera pública que uneix la primera ciutat de l'estat -Madrid- amb la quarta -Sevilla-, podem considerar que té la mateixa importància que la que uneix la segona -Barcelona- amb la tercera -València-.
A vint quilòmetres de Madrid, la carretera que va a Sevilla, és una autovia de tres carrils per banda des de fa vint anys. A vint quilòmetres de Barcelona, la carretera que va a València és de dos carrils i passa per dins d'un poble amb semàfors.
I tots, aquí, sabem que no és un exemple puntual, la despesa pública per capita a Catalunya, ha estat un 11% inferior a la mitjana de l'estat en els darrers vint anys, això ja és molt. Però si restem la despesa forçada -la part proporcional de serveis estatals, sous de funcionaris, manteniment ordinari- veiem que la inversió discrecional -fer un parc públic o no, per exemple-, ha estat a catalunya quatre vegades inferior, sempre per capita, a la que s'ha fet a Madrid, Castella o Andalusia. Parlar de botxins en aquestes circumstàncies és francament obscè.
Finalment diré, i això és una apreciació personal, que la immensa majoria dels fills de papà que conec, no voten ni borratxos cap partit mínimament nacionalista català, sinó nacionalista espanyol en tot cas es decanten per passar absolutament de polític i ideologia.

Comentaris

  • Racional[Ofensiu]
    angie | 17-08-2006

    Molts dels que es declaren seguidors d'alguna ideologia voldrien poder raonar de la mateixa manera... amb el cap sobre les espatlles i la mà al cor...
    M'ha agradat i estic força d'acord amb el que dius. Molts grups radicals no saben ni el per què fan o proclamen, una pena... l'energia que malgasten la podrien emprar en fer autoconsciència...

    Bona lectura pel dia d'avui...

    " De tan repetir unes falsedats molts gent a Espanya i també a Catalunya han acabat creient que som els catalans qui ens quedem els quartos, els insolidaris o els rics. És l'única manera que tenen d'ocultar una realitat escandalosa"

    Em pujo per les parets davant tanta ignorància.

    M'has revoltat, JOrdi! jajaja

    petons

    angie (ciutadana del món)

  • Rectificada la primera impressió[Ofensiu]
    Cavaller de Moncaira | 02-07-2006 | Valoració: 10

    Quan he vist el titol del vostre relat tenia a priori una determinada opinió. Altra cop un esquerranot que ens surt amb la bubota del feixisme.
    Llegint però el vostre ben documentat treball i tot no compartint talvolta les vostres idees filosòfiques he hagut de rectificar-la; per la qual cosa me'n felicito i sobretot vos en felicito.

  • Estrany relat-article![Ofensiu]
    Arbequina | 01-07-2006

    Primerament, sembla dirigit a algú... que no dec conèixer. I tot gira com sobre una conversa mantinguda que m'allunya de l'article.
    Ara bé, és un relat força interessant.
    Desgraciàdament, només hi ha constatacions i no pas anàlisi o raonament. Per tant, no puc estar d'acord ni en contra, simplement, crec que el que dius és cert.
    M'agrada la teva manera de tractar un tema tan complicat: no perds la compostura, vas enraonant sempre tranquil... això m'agrada molt, sobretot perque jo també procedeixo així.
    L'opinió que tot plegat em mereix (ara ja no l'article sinó la temàtica de l'article) és que no cal tractar sociològicament l'independentisme o l'espanyolisme, etc. No cal, a tot arreu hi ha de tot. Jo sí he conegut tot tipus d'independentistes: des de feixistes que es creuen superiors fins gent que, com jo, sent la catalanitat molt dins, però sense patriotisme.
    En fi, és un tema molt complicat que m'ocupa molt de temps i que abarca moltíssim espai intelectual.
    Deixo la crítica aquí. Dins del que cap, molt bon article.

    Una abraçada i fins aviat.

    Arbequina.

  • Fas un esforç de ponderació lloable[Ofensiu]
    T. Cargol | 28-03-2006

    defenses bé la teva ideologia , incorporant els elements de crítica que et puguin haver llençat; i sobretot el llenguatge que fas servir crea serenitat.

  • Totalment d'acord[Ofensiu]
    Jere Soler G | 27-03-2006 | Valoració: 10

    amb la teva visió. Algun dels comentaris que t'han fet no tenen desperdici... revelen el tot o el res del radicalisme violent, el rebuig als matissos que ens fan a tots humans i sempre superiors a les idees. És deliciós llegir algú que diu que ha errat en llegir el teu escrit... és la millor prova que tu has encertat en escriure-lo.

  • A veure..[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 18-03-2006

    amb tota problabilitat he errat en llegir aquest article i ho dic pel fet de tenir clar que no hi han dos tipus de independentistes, hi han els que ho son i els que no, en primer lloc els skins heads d'ultra dreta van adoptar l'estetica dels sharp, i l'estetica es important per no ser com els altres hi positiva en quant a soport social atès que no es regalada per cap partit i la has de comprar,, jo soc espanyol així com tu, i la nostra feina no es cap altre de lluitar per no ser-ho i deixar de banda falsos discursos sobre termes de nacio o ser catalans per sobre de tot, jo per sobre de ser catala i independentista soc obrer i d'aqui les meves mancances socials, i aixi la meva consciencia social esdeve nacional quan se qui em roba, no duc estetica independentista ni parlo de ser-ho sense abans haver menjat assembleas a cents de vespres i crear actes de desobediencia civil al carrer i moltes coses mes que seguirem fent.

    Et felicito per l'escrit i nomes em resta dir-te,
    que visqui la terra i lluita obrera.

  • Interessant relat..[Ofensiu]
    Perestroika | 28-12-2005

    Gràcies pel teu comentari a "cridaves per la llibertat" l'he trobat encantador...

  • Bon article.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 14-10-2005 | Valoració: 8

    És un bon article. A vegades una mica poc fluid de llegir. Però, en general, estic d'acord. Hi ha molta gent que es posa una o altra camisa i el que volen principalment no és pas lluitar per la causa sinó trobar amics, fer xivarri i presumir.

    Respecte als skin-heads, tinc entès que certa classe de caps rapats són espanyolistes i d'altres no.

    Jo personalment sóc membre colaborador de la CAL i d'ERC, i m'agrada pensar que, encara que sigui només com a treballador i no com a líder, faig un servei al país.

    Endavant el jovent independentista de debò!

  • compartim idees[Ofensiu]
    fill de les ombres | 10-10-2005 | Valoració: 9

    i diria que també conceptes sobre l'independentisme d'etiqueta de roba i samarreta, amb un nacionalisme profund i mogut per l'afany de ser poble, de ser nació, de ser lliures sense perdre els valors de ser oberts, ser tolerants, ser acollidors, ...

    lamento els comentaris que he llegit un xic més avall... hi ha qui perd l'oremus amb facilitat quan no sap ballar el so que toquen.

    una abraçada!


    PD: dissabte dia 15 toquem a la plaça Guinardó a les 21h, si t'animes a venir i tens samarretes de www.gentdelaterra.org portaré diners per comprar-ne una!
    fins aviat!

  • No m'agrada entrar en polèmiques[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 28-09-2005 | Valoració: 10

    però, els comentaris que és veuen des de fa uns dies pel forum i en els comentaris començen a fartar-me.

    Jordi, estic totalment d'acord amb tu, pot-ser no en tots els detalls però sí en la idea.

    Sempre he cregut que hem de jutjar a la gent pels seus fets, independement d'on siguin, com siguin o qualsevol altre detall banal. Per aixó demano que és respecti una historia i una cultura que té identitat propia (no entenc com algú que pot defendre els drets dels Papalagi no pot fer el mateix amb els dels catalans).

    Actituts tancades i cegues com les que estem veien aquests dies no ens porten enlloc.

    Defensà la identitat d'una nació és defensà els drets de totes les nacions.

    Salut i força!.

  • em repetiré[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 28-09-2005

    però crec que s'ha de deixar constància...
    Crec que sobren insults i úmerets....
    Si hi ha discussió ideològica no es poden anar comentant els relats i puntuant, es fa un fòrum i punt, i segona, les puntuacions van en funció del relat com a tal, repeteixo, i no segons la implicació personal d'aquest cap a la persona...
    Jordi, un bon article digne de ser guardat, discrepo amb alguna coseta, però molt molt racional, si senyor. Felicitats
    Sílvia
    Salut i revolta

  • NAZI! i ames indepe.[Ofensiu]
    L'ull de la subcultura | 27-09-2005 | Valoració: 1

    T'has sentit eludit? perke k jo recordi no feia refrencia a tots els indepes, i e dit des de bon principi k tinc molts amics k ho son i els respecto...tot i que defireixo de akesta ideolojia, veix k e fotut el dit a la llaga jajajajajajjaji wenu ara em tokara contestar-te formarmen en un escrit correcte tocan tots els punts i dirte un parell de errors que has comes... sobretot en els skins.
    Així que et sents superior als castellans... i en el eskrit te he fet mal al teu alto ego....

  • instants | 27-09-2005 | Valoració: 1

    fote't els mínims pel cul !!!!!!

  • INTRODUCCIÓ[Ofensiu]

    Distret com sempre no he recordat que en mirar el relat no surt la introducció.
    I vist sol, sembla fora de context. Aquí la reprodueixo:

    Algunes persones a Catalunya, jutgen l'independentisme des de punts de vista parcials, influenciats per la caverna mediàtica espanyola o veient únicament actituds marginals sovint propiciades pels mateixos de sempre que volen mantenir l'estat actual de les coses (d'això se'n diuen conservadors, precisament)

    Ho vaig escriure com a comentari a un relat, crítica a una presumpta joventut independentista, però finalment m'he estimat més col·locar-ho com a relat independent.

Valoració mitja: 7

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de jordi domènech i arnau

jordi domènech i arnau

24 Relats

180 Comentaris

62284 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Biografia:
Vaig néixer a Mataró el 9 d'agost de 1952. De petit vaig viure a Canet de Mar, vila d'on eren tan la meva mare com la família del meu pare. El meu besavi Lluís Domènech i Muntaner hi va estar especialment vinculat i la casa on vaig viure a Canet, és ara el seu museu
De petit ja m'agradaven molt les matemàtiques i l'astronomia (vaig acabar estudiant astrofísica). D'adolescent, ja a Barcelona, també em vaig afeccionar a l'electrònica, els escacs, la música clàssica i la muntanya. Durant sis anys vaig ser cap a un agrupament escolta.
El meu primer contacte amb la informàtica va ser el 1969 amb una màquina anomenada Olivetti Programma 101 que tenia 256 bytes de memòria. Més endavant van venir máquines més potents, calculadores programables, sistemes de desenvolupament de microprocessador i l'any 1979 em vaig comprar el meu primer ordinador, una Apple ][. Continuo amb la mateixa marca.
Vaig escriure el primer llibre (sobre calculadores programables) l'any 1981. La ficció va arribar més tardanament, el 1996. He tocat els gèneres de ciència-ficció, misteri i humor.
El setembre de 2003 vaig posar a internet la primera novel·la amb llicència lliure en llengua catalana: Memòria Prohibida,
He publicat a diverses revistes passatemps de caire matemàtic, problemes de lògica i mots encreuats. Durant un any vaig dirigir un programa setmanal de ràdio anomenat Ciència a l'Abast i més tard em vaig dedicar a redactar preguntes per a concursos de televisió, especialment de ciència, geografia i història.
He militat a diversos grups polítics i socials de caire independentista i no violent. Actualment treballo a Gent de la Terra en l'àmbit de la dinamització de la societat civil catalana.
Casat amb la Núria Breu, tenim dos fills: Pere (1984, futur geòleg) i Anna (1986, futura mestra d'educació musical)
zioljda@gmail.com