Joc Cultural

Un relat de: jordi domènech i arnau

En certa ocasió, per tal de muntar una atracció en una fira organitzada per la CAL, vaig idear un joc anomenat viatge enigmístic pels Països Catalans.
El joc tenia un tauler amb un mapa i unes lletres amb imants per anar escrivint el nom de les quinze ciutats que calia descobrir a partir d'unes pistes.
També el vaig dur a la trobada de relataires de Premià de Dalt.
Aquí el presento en versió text, sense mapa, però amb pistes addicionals.

Els Països Catalans estan plens de boniques ciutats, amb una vida no n'hi ha prou per conèixer-les totes, però d'alguna manera hem d'iniciar el viatge:

[1] Començarem per una ciutat que té dues catedrals,
[2] continuarem per una que sols en té una, però que ha estat més de mil dos-cents anys sense tenir-ne
[3] i per la que la té amb la nau gòtica més ample del Món.
[4] El nostre periple ara ens porta a la vila que dóna el seu nom a unes barres toves molt apreciades
[5] i a una altra que produeix gran quantitat de fulles realment grosses.
[6] Visitarem una ciutat que el nom de la qual en ibèric volia dir pont,
[7] passarem per una altra que tenia ponts, però que finalment va optar per fer fora el riu
[8] i seguirem per la que té el pont penjat més famós dels Països Catalans.
[9] Ara ens toca el port natural més gran de les nostres costes
[10] per passar a veure tot seguit la ciutat que té el palau dels reis d'unes illes,
[11] seguirem per on reposen les restes del fundador històric de la nostra nació
[12] i per una altra vila en la que es van trobar els primers dinosaures catalans.
[13] Ara ens dirigim a una ciutat que la seva part alta ens pertany a tots, catalans i estrangers,
[14] també anirem a la ciutat que li van copiar l'ajuntament
[15] i, per acabar, podem agafar un tren de propietat privada, arribar a la nostra darrera vila i continuar, si volem, en un tramvia.

Noranta-set lletres calen per escriure aquestes quinze ciutats, són exactament:

AAAAAAAAAAAAAÀ   C   DD   EEEEEEEEEÈ   
G   IIIIIIII   LLLLLLLLLLLL   MMM   NNNN   
OOOOOOOÓÓ   PPPP   RRRRRRRRRR   SSSSSSSS   
TTT   U   VVV   XXX   Y

Per si no ha quedat clar, podem donar una altra pista per a cada ciutat:

[1] N'hi ha una de nova i una de vella. La Seu Vella és gòtica, començada al segle XII al mateix indret on hi havia hagut una mesquita. En temps de Felip V va quedar inclosa dins un recinte militar, i es va tenir que bastir una catedral nova en estil Neoclàssic tardà
[2] I a més té un conjunt d'esglésies i baptisteri que daten del segle VII
[3] Per cert, que pujar-hi és força cansat
[4] Sols les produïdes allí, poden portar legítimament el nom de la vila, sinó s'anomenen senzillament toves.
[5] Fulles d'un indret, molt més freqüent en un altre continent, que té un grau de protecció molt especial
[6] No és pas l'única que el seu nom deriva s'aquesta paraula, hi ha un altre lloc que porta el mateix nom de manera redundant, en llatí i en ibèric
[7] I és que el riu havia provocat algunes inundacions catastròfiques i era la manera de descongestionar el centre de la ciutat
[8] Bastit l'any 1915, per travessar un riu realment ample
[9] Port ja aprofitat pels cartaginesos, que van ser els que van donar nom a la ciutat en homenatge a un dels seu cabdills
[10] Cosa de repartiments territorials medievals, va resultar que a un rei, a més d'unes illes, li va tocar un tros al continent, i allí va bastir el seu palau
[11] Però l'edifici on hi havia aquestes restes, havia estat molt destruït, i és possible que els ossos recuperats no fossin realment d'ell
[12] Amb muralles, i un gran castell. Famosa també pels seus teixits de llana
[13] Si més no, és el que diu una declaració de la Unesco
[14] En un determinat moment, es va fer una mena de parc temàtic amb còpies d'edificis característics de l'estat espanyol. I l'ajuntament d'aquest parc, és precisament el de la nostra població
[15] Un tren que fa circular uns combois turístics amb locomotora i vagons d'època, travessa la muntanya per un túnel, i s'atura uns minuts a un mirador perquè els viatgers baixin a fer fotografies

I per a qui no se'n surti, les solucions. Cal llegir-les a l'inrevés. És per no tenir la temptació massa fàcil de mirar-les

tatuic al snid avon al i órut led tlad allev ues aves al bma ,adielL ·
anolecraB ed al ed óicitrap al ed tnedecorp avon i acitògisiv isecòid agitna ,assarreT ·
sécca'd alacse amissítla anu i uan alos anu'd lardetac al bma ,anoriG ·
ralc ,anoxix ed órrot le ,anoxiX ·
tatinamuh al ed inomirtap ,raremlap le bma ,xlE ·
cirèbi ne tnop are treus o tros ,troS ·
gim lep avassap ih euq airúT le raivsed nav euq ,aicnèlaV ·
asotroT a rajup o acrab ne rassevart ed aivah's tnop led snaba euq erbE uir led arov al a ,atsopmA ·
sosenigatrac slep ogaM tanemona ,óaM ·
droN aynulataC i sraelaB ainerpmoc euq ,I emuaJ rep taerc ,acrollaM ed engeR led latipac al are euq ,àynipreP ·
sóliP le érfiuG ed gafòcras le ah ih ,airaM atnaS ed ritsenom la ,llopiR ·
tartseaM tlA la ,alleroM ·
tatinamuh al ed inomirtap sé aliv tlad ,assiviE ·
loynapse elbop la anolecraB a tïudorper àtse tnematnuja ues le ,seruoredllaV ·
trop le snif aunitnoc euq aivmart nu i amlaP ed ev euq nert nu ét ,rellóS ·

Sincerament, quantes n'heu endevinat? El dia del la fira, sols una senyora de setanta-i-escaig anys, les va treure totes. De totes maneres, a qui en trobava deu, ja li donàvem un llibre de premi. Aquí, no n'hi ha, que ja esteu en una web plena de coses que podeu llegir de franc…

Comentaris

  • és aquell[Ofensiu]
    AnNna | 25-03-2006 | Valoració: 9

    que vas portar a Premià, oi?

    currat :P

  • Segueix escrivint[Ofensiu]
    Petrock | 04-08-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest relat teu. Segueix endavant.

  • Felicitats[Ofensiu]
    T. Cargol | 03-08-2005

    Algú que sap que és un baptisteri ja mereix molr de respecte,, però a més hi ha molta feian feta.
    Em embla que la primera és Lleida, no?

    Bones vacances a tothom!

  • JosepArnau | 02-08-2005

    Molt ben parit el joc, salutacions i llibertat.

  • jo 1 ..[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 02-08-2005

    Perpinyà per lo del Palau dels reis de Mallorca, i no sé si et referies a la Seu de palma, per lo de la nau gòtica més ampla d'Europa, les columnes diuen que són les més altes, i la nau al no tenir el cor enmig, com la Catedral de Barcelona, dona una sensació d'amplaria molt grossa ..

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de jordi domènech i arnau

jordi domènech i arnau

24 Relats

180 Comentaris

62210 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Biografia:
Vaig néixer a Mataró el 9 d'agost de 1952. De petit vaig viure a Canet de Mar, vila d'on eren tan la meva mare com la família del meu pare. El meu besavi Lluís Domènech i Muntaner hi va estar especialment vinculat i la casa on vaig viure a Canet, és ara el seu museu
De petit ja m'agradaven molt les matemàtiques i l'astronomia (vaig acabar estudiant astrofísica). D'adolescent, ja a Barcelona, també em vaig afeccionar a l'electrònica, els escacs, la música clàssica i la muntanya. Durant sis anys vaig ser cap a un agrupament escolta.
El meu primer contacte amb la informàtica va ser el 1969 amb una màquina anomenada Olivetti Programma 101 que tenia 256 bytes de memòria. Més endavant van venir máquines més potents, calculadores programables, sistemes de desenvolupament de microprocessador i l'any 1979 em vaig comprar el meu primer ordinador, una Apple ][. Continuo amb la mateixa marca.
Vaig escriure el primer llibre (sobre calculadores programables) l'any 1981. La ficció va arribar més tardanament, el 1996. He tocat els gèneres de ciència-ficció, misteri i humor.
El setembre de 2003 vaig posar a internet la primera novel·la amb llicència lliure en llengua catalana: Memòria Prohibida,
He publicat a diverses revistes passatemps de caire matemàtic, problemes de lògica i mots encreuats. Durant un any vaig dirigir un programa setmanal de ràdio anomenat Ciència a l'Abast i més tard em vaig dedicar a redactar preguntes per a concursos de televisió, especialment de ciència, geografia i història.
He militat a diversos grups polítics i socials de caire independentista i no violent. Actualment treballo a Gent de la Terra en l'àmbit de la dinamització de la societat civil catalana.
Casat amb la Núria Breu, tenim dos fills: Pere (1984, futur geòleg) i Anna (1986, futura mestra d'educació musical)
zioljda@gmail.com