Cada any, vora el mar

Un relat de: jordi domènech i arnau

Entre el quinze de novembre i el vuit de febrer.
Les dates les marca cada any al calendari, aquell calendari llarg que dibuixa l'Enric Gelpi, anomenat l'anacoreta de Samalús i que tenim a la saleta, al reduït espai que queda entre la llibreria i la porta de l'habitació, just sobre el telèfon.
I cada any, des d'en fa més de vint, entre aquestes dates sempre troba el dia.
Un un dia serè i lluminós. Un dia que sap que per la tarda no tinc cap compromís inajornable. I em diu:
-Jo me n'hi vaig. Vens?
I jo dic que sí. I mentre m'hi porta en el cotxe penso en aquella noia que fa tants anys em va descobrir el lloc màgic. Era una qüestió molt més del meu ofici que del seu, si més no pels estudis, però també per afecció: sé interpretar mapes, localitzar estels i planetes, orientar-me mitjançant ells… Però sóc tan prosaic que no se m'havia acudit mai.
Per sortir de Barcelona, anem a donar sovint la volta per Montjuic. Records de quan va aprendre a conduir per aquells carrers? O més aviat que des de la plaça on hi ha l'estàtua de Sant Jordi, abans de la pujada que porta a l'Estadi Olímpic, encara es veu la casa de la Bordeta on havia viscut fins fa vint anys?
L'autovia ens porta a temes més quotidians:
-En tornar, podríem passar per aquest hipermercat, que tenen ofertes de no sé què…
Passem prop de l'aeroport i ella mira el cel, però no pas precisament per veure algun avió.
-Sí, avui és un bon dia.
Com cada any em pregunta quina és la sortida adequada de la carretera. i com cada any corro a mirar el mapa ja que la meva memòria visual no és prou bona, i dels indicadors més val no refiar-se'n gaire.
-És per aquí, tomba a la dreta i passes per sota…
Ja hi estem arribant. Seguim per la carretera paral·lela a la costa fins trobar una sortida al mar i aparquem, cosa que no vull ni pensar el difícil que deu ser fer-la a l'estiu.
La platja és ampla i quasi buida. Algun pescador, una parella o un grupet d'adolescents, algun jubilat.
Si el mar està tranquil podem gosar descalçar-nos, arremangar-nos una mica els pantalons i ficar els peus a l'aigua.
-Encara falta una estona -em diu.
Ens asseiem a la sorra. Ella se m'arrepenja mentre jo xerro més del compte. Quan falta poc pel moment, ens posem drets.
Sí, un altre any hem tingut sort, cap núvol ens impedirà veure-ho.
Mentre succeeix no diem res, només ens parlem a través de la mà que li tinc agafada. Quan s'acaba, es tomba cap a mi i ens abracem, i ens besem, i ens desitgem tan com la primera vegada que ho vam fer. És una manera de fer l'amor al mig de la platja solitària, una manera suau i intensa alhora. És un desig de compartir emocions a llarg termini. Ella continua sent per a mi aquella noia que em va ensenyar la seva manera de veure una cosa que jo, que he estudiat astronomia, hagués pogut saber, però que no sabia:
Cada any, entre el quinze de novembre i el vuit de febrer, des de la Platja Llarga de Castelldefels, es veu pondre's el Sol per damunt del mar.

Comentaris

  • Gràcies pel comentari.[Ofensiu]
    diesi | 15-10-2006

    Hola! he llegit el comentari que m'has fet i he intentat agregar-te, però no em deixa. Què tal si m'agregues tu (natdiez@hotmail.com) i llavors ja parlarem? no se, la proposta que em fas no l'acabo d'entendre. ;) espero que m'agreguis.

    b#NaT#b

  • Cada any, vora el mar[Ofensiu]
    Queca | 06-09-2005 | Valoració: 10

    surt el sol. Preciós, de debó. M'ha encantat la frase que diu: "només ens parlem a través de la mà que li tinc agafada", i és que arriba un moment, que tans sols amb mirades, gestos o carícies, ja en tenim prou per saber el que ens volen dir.
    Un petò jordi, et seguiré llegint!!

  • La complicitat de la parella.[Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 25-08-2005 | Valoració: 10

    Un rellat... si li poso adjectiu, perderà l'aura que porta, d'amor i complicitat.
    Gràcies per tot. Un petunet.

  • Ritual delicios[Ofensiu]
    iong txon | 09-08-2005 | Valoració: 10

    Me n'alegro molt d'haver-te llegit aquest relat i et felicito. Em sembla que ens vam coneixer a Premia. M'apunto la consigna tot i que ara no tinc l'agenda a ma: entre novembre i febrer cap a Castelldefels falta gent! No cal dir: el ritme del relat i el "suspense", perfecte pel meu gust. Enhorabona de nou i per molts anys!!!!!
    Quim

  • Hola Jordi[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 01-08-2005

    Estic impressionada amb aquest relat. M'has recordat que en el món hi ha petites meravelles que valen la pena. I aquestes petites meravelles ens poden alegrar el dia.

    Trobo que és un relat molt tendre, amb una lleugera aureola de misteri; no esperava que al final tot fos degut a una posta de Sol. I m'ha semblat preciós.

    Un barret per vos!!

    Salz.

  • vora el mar[Ofensiu]
    donablanca | 15-06-2005 | Valoració: 10

    no havia llegit aquest relat, per tant no t'he pogut votar.
    jo diria que gramaticalment és perfecte,ortodoxe, sense fisures.(m'ha semblat inclús un lenguatge matemàtic).es llegeix sense entrebancs d'una sola tirada.
    el contingut és tendra, nostalgic, sensible.




    has llegit rulfo?

  • Un relat... podriem dir que molt tendre[Ofensiu]
    Marc Freixas | 25-05-2005

    Ostres Jordi...

    acostumat a llegir-te altres vessants literàries del teu saber fer, doncs ara m'adono del teu tros de talent romàntic que guardes al cor,
    que si més no, ens serveix per descobrir un Jordi enamorat de la dona que estima des de fa temps... oi? i tot això, lligat al fet de presentar-lo al concurs de LA PLATJA LLARGA DE CASTELLDEFELS doncs fa que et vulgui oferir el meu vot de manera molt sincera...

    i volia aprofitar, ja que no t'he fet mai cap comentari, ja que si de cas no en recordo cap, doncs volia aprofitar per celebrar el teu art compositiu, que encara que és cert que no et comenti, però que sovint em passo per als teus relats i rellegir-los... i aprofitant ara, després d'un temps sense publicar aquí a RC per part teva, doncs aprofitant, deia, doncs que m'ha vingut molt de gust de comentar-te, tot i que no sé si he estat a l'alçada de les circumstàncies...

    de totes maneres, MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER DEIXAR-ME GAUDIR AMB ELS TEUS RELATS!!!! ENHORABONA!!!

    UNA FORTA ABRAÇADA COMPANY DE TRAJECTE!!!

    SALUT!!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de jordi domènech i arnau

jordi domènech i arnau

24 Relats

180 Comentaris

62207 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Biografia:
Vaig néixer a Mataró el 9 d'agost de 1952. De petit vaig viure a Canet de Mar, vila d'on eren tan la meva mare com la família del meu pare. El meu besavi Lluís Domènech i Muntaner hi va estar especialment vinculat i la casa on vaig viure a Canet, és ara el seu museu
De petit ja m'agradaven molt les matemàtiques i l'astronomia (vaig acabar estudiant astrofísica). D'adolescent, ja a Barcelona, també em vaig afeccionar a l'electrònica, els escacs, la música clàssica i la muntanya. Durant sis anys vaig ser cap a un agrupament escolta.
El meu primer contacte amb la informàtica va ser el 1969 amb una màquina anomenada Olivetti Programma 101 que tenia 256 bytes de memòria. Més endavant van venir máquines més potents, calculadores programables, sistemes de desenvolupament de microprocessador i l'any 1979 em vaig comprar el meu primer ordinador, una Apple ][. Continuo amb la mateixa marca.
Vaig escriure el primer llibre (sobre calculadores programables) l'any 1981. La ficció va arribar més tardanament, el 1996. He tocat els gèneres de ciència-ficció, misteri i humor.
El setembre de 2003 vaig posar a internet la primera novel·la amb llicència lliure en llengua catalana: Memòria Prohibida,
He publicat a diverses revistes passatemps de caire matemàtic, problemes de lògica i mots encreuats. Durant un any vaig dirigir un programa setmanal de ràdio anomenat Ciència a l'Abast i més tard em vaig dedicar a redactar preguntes per a concursos de televisió, especialment de ciència, geografia i història.
He militat a diversos grups polítics i socials de caire independentista i no violent. Actualment treballo a Gent de la Terra en l'àmbit de la dinamització de la societat civil catalana.
Casat amb la Núria Breu, tenim dos fills: Pere (1984, futur geòleg) i Anna (1986, futura mestra d'educació musical)
zioljda@gmail.com