La venjança del nesprer assassinat

Un relat de: jordi domènech i arnau

Ma l'han mort, l'han assassinat sense donar-li cap oportunitat. No era pas meu, però encara menys dels seus assassins.
Els nous amos volien arreglar el patí urbà on havia viscut quasi cent anys, emblanquinar-lo i posar-li una marquesina de plàstic groc amb finalitats ignotes. I les fulles de l'arbre a la tardor l'embrutarien.
Aquest va ser l'argument que em va donar un noi africà que s'afanyava a llençar a un contenidor de runa part de les restes mortals de l'arbre.
Penso jo: i els pardals que venien el mes de juny a menjar-se els nespres -micacus, dèiem al meu poble-, també.
No puc permetre que restin impunes els arboricides. Tinc un pla. Tinc una dona que coneix l'estil de les cartes comercials. Tinc un cosí angloparlant nadiu que em farà la traducció. I un amic, amo d'una copisteria, que pot imprimir-me un full setinat absolutament professional. Esbrinar el nom dels assassins és trivial, surt a la bústia de la porteria. Una conversa, aparentment casual, amb la presidenta de l'escala, em confirma que els nous inquilins són uns garrepes de consideració -ho sospitava per la mena de material que han fet servir per "arreglar" el pati-, i que han tret la rifeta tot heretant l'entresòl de l'àvia.
Bé val una tarda de feina un amic de fa cinquanta anys.
El fulletó de "International Trees & Gardens" és absolutament convincent. Compren i venen arbres de jardí: espècies autòctones, exòtiques i fruiters de mida gran. Per una cara en anglès, per l'altra en espanyol.
L'oferta adjunta:
» Distingits senyors… assabentats que són propietaris d'un nesprer de grans proporcions… ens complau fer-los arribar una oferta… totes les despeses de trasplantament a càrrec nostre…per un total d'Euros 2.750 negociables…termini de quinze dies… per qualsevol consulta no dubtin…

Els hi ha agafat una depre tan gran, que del dia que van rebre la carta, han aturat les obres del pati.

Comentaris

  • Original[Ofensiu]
    Ligeia | 24-10-2006

    i amb un final d'aquells que et fan pensa:"que es fotin!".
    Per cert, a la meva ciutat també en diem micacos.

    Encantada de llegir-te!

  • molt bo, jordi[Ofensiu]

    m'ha agradat moltíssim aquest relat, les raons són obvies...

  • Original[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 28-12-2005 | Valoració: 10

    M'encanta aquest relat. I la idea de la carta em sembla única! Seria bo veure la cara dels senyors/-es en rebre-la!

    Un cop més ens demostres la teva imaginació i habilitat per fer-nos somriure!

    Una abraçadota i un barret per vós ple de somriures!!


    Salz.

    P.S. Una bona venjança... sí senyor!!

  • Arbricides i pentàgons[Ofensiu]
    brumari | 13-08-2005

    Per poder "castigar" a tots els arbricides del món ens caldria una agència més complexa que la ONU. Però l'experiment que expliques m'ha semblat genial. Veure la cara dels teus veïns tot llegint la carta, hauria de ser un plaer impagable.

    Encara que sóc de ciències, em reconec bastant negat pels càlculs, però després de llegir el teu comentari he pogut comprovar empíricament que, efectivament, una pilota està formada per hexàgons i pentàgons. Els he contat, però no revelaré el resultat.

    Una abraçada

  • És trist...[Ofensiu]
    Zeamays | 12-08-2005

    que els humans, a vegades, només valorem el que tenim a l'abast per la quantitat de diners que val, o l'interés que els altres demostren...

    Ben fet, nesprer!!!

    Zeamays

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de jordi domènech i arnau

jordi domènech i arnau

24 Relats

180 Comentaris

62226 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Biografia:
Vaig néixer a Mataró el 9 d'agost de 1952. De petit vaig viure a Canet de Mar, vila d'on eren tan la meva mare com la família del meu pare. El meu besavi Lluís Domènech i Muntaner hi va estar especialment vinculat i la casa on vaig viure a Canet, és ara el seu museu
De petit ja m'agradaven molt les matemàtiques i l'astronomia (vaig acabar estudiant astrofísica). D'adolescent, ja a Barcelona, també em vaig afeccionar a l'electrònica, els escacs, la música clàssica i la muntanya. Durant sis anys vaig ser cap a un agrupament escolta.
El meu primer contacte amb la informàtica va ser el 1969 amb una màquina anomenada Olivetti Programma 101 que tenia 256 bytes de memòria. Més endavant van venir máquines més potents, calculadores programables, sistemes de desenvolupament de microprocessador i l'any 1979 em vaig comprar el meu primer ordinador, una Apple ][. Continuo amb la mateixa marca.
Vaig escriure el primer llibre (sobre calculadores programables) l'any 1981. La ficció va arribar més tardanament, el 1996. He tocat els gèneres de ciència-ficció, misteri i humor.
El setembre de 2003 vaig posar a internet la primera novel·la amb llicència lliure en llengua catalana: Memòria Prohibida,
He publicat a diverses revistes passatemps de caire matemàtic, problemes de lògica i mots encreuats. Durant un any vaig dirigir un programa setmanal de ràdio anomenat Ciència a l'Abast i més tard em vaig dedicar a redactar preguntes per a concursos de televisió, especialment de ciència, geografia i història.
He militat a diversos grups polítics i socials de caire independentista i no violent. Actualment treballo a Gent de la Terra en l'àmbit de la dinamització de la societat civil catalana.
Casat amb la Núria Breu, tenim dos fills: Pere (1984, futur geòleg) i Anna (1986, futura mestra d'educació musical)
zioljda@gmail.com