Informàtiques desventures

Un relat de: jordi domènech i arnau

Hi ha qui pel seu encaparrament, s'empatolla d'una manera espantosa:
He canviat alguns detalls per respecte als implicats, que d'aquesta manera no podran ser identificats, però l'essència de la història, és real.
Un petit empresari -amb un sol empleat- va decidir endegar una activitat que necessitava efectuar gravacions d'àudio d'unes determinades característiques.
Em va demanar assessorament, i li vaig recomanar una interfície de so d'uns 150€ -l'únic equipament un pèl especial-, a part d'uns micròfons, auriculars, amplificador i altaveus d'una determinada qualitat que en qualsevol circumstància, també hagués necessitat. Una inversió no gaire gran, com de 800€ més.
Per la qüestió de gestió del só amb l'ordinador, vaig pensar d'entrada en el programe lliure i gratuït Audacity, però vaig veure ràpidament que ni l'empresari ni el seu empleat se'n sortirien, perquè malgrat ser un programa senzill, fa moltes més coses que les que necessitaven i cap dels dos era gens tècnic en la matèria ni tenia ganes o possibilitats de dedicar gaire temps a l'estudi o ales pràctiques amb un programa nou.
Buscant a la xarxa en vaig trobar un altra, més senzill, també d'ús lliure, però que feia exactament el que necessitaven. Un programa, a més, on es podien ocultar amb facilitat les funcions no necessàries, i que es podia deixar configurat perquè treballes quasi automàticament.
Però bufen mals vents pels consellers raonables, sempre hi ha qui en sap més i l'empresari va començar a sentir veus que li deien que la meva solució no era professional, que tota la gent de l'ofici, feia servir un altre programa. Fals, la majoria dels professionals del so que conec, no fan servir precisament la solució més coneguda ni molt menys.
El problema és que el programa recomanat no podia funcionar en l'ordinador que la víctima, vull dir l'empresari, tenia disponible.
La casa és forta i no repara en "gastos"
Va comprar un altra ordinador amb tots els ets i uts. Ets i uts per jugar els jocs de la darrera generació -que és una de les poques coses, a part del vídeo, que justifiquen la compra d'un ordinador de la gama alta-, perquè amb un de 500€ n'hagués tingut prou, però se'n va gastar quasi 2.000.
I el programa? Val 1.500 euros…
No problema, els seus "assessors professionals" li passarien una còpia pirata. I li van passar. I li van instal·lar.
Sembla que el primer dia va funcionar. Al menys va funcionar una de les cinquanta opcions del programa, concretament la que necessitaven.
L'empresari va prendre notes mentre els seus amics li explicaven el funcionament, una mica esverat per una complexitat que el superava de molt.
I ja sense els experts el va mirar de tornar a fer treballar. No se'n va sortir.
Em va cridar.
Desprès de quasi una hora de barallar-me amb el manual -era un programa que no havia emprat en ma vida-,li vaig explicar més o menys i a la meva manera què era el que havia de fer.
Durant una setmana ho va fer, i el va començar a fer servir comercialment. Però un mal dia va tocar alguna cosa, per exemple "actualitzacions", li va sortir una web en anglès, llengua que no domina, i sembla ser que perquè des de la casa van detectar que era pirata i li van esconyar, o per una mala manipulació, es va carregar -"matxacar" a l'argot- el programa.
I se'l va carregar de tal manera, que en tornar a instal·lar la còpia pirata que li havien donat, ni jo ni els seus "assessors experts" van aconseguir tornar-lo a fer anar. Segurament en intentar actualitzar, va col·locar al sistema operatiu una biblioteca més moderna incompatible amb la versió antiga del programa.
Total, que sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, va decidir que això de les còpies il·legals dels programes era molt lleig, i va anar a la botiga a comprar-se l'original. A la botiga -els podeu dir curtets- li van encolomar la versió "Pro" del programa: 2.100€.
I efectivament, la còpia legal i actualitzada, va funcionar. Això sí, prèvia la compra a la mateixa botiga d'una altra interfície d'àudio més "Pro" que la que tenia: 400€ més.
El cas és que abans d'una setmana ja anava a demanar ajut a la botiga, perquè havia perdut els menús o no sé què. La botiga li enviava el tècnic a 80€ l'hora per reconfigurar els desastres que ell havia fet.
Al cap de dos mesos, i d'haver gastat més de 6.000€ extres en l'invent, va començar a tenir problemes econòmics.
No sé si la part determinant van ser els 6.000€, si les hores que hi va haver de dedicar, o si la manca de productivitat d'un producte pensat per a usos molt més professionals, quan realment es volia fer servir únicament per empalmar gravacions i ajustar i equalitzar el so.
En definitiva, el negoci anava malament, i no va prorrogar el contracte temporal de l'empleat.
De l'afer de les gravacions ja se n'ha oblidat i ha tornat a la seva antiga activitat, on l'ordinador és poc menys que una màquina d'escriure "moderna" i molt complicada.

Comentaris

  • Bon títol, com de còmic...[Ofensiu]
    angie | 14-08-2006

    Me l'havia llegit feia temps, i crec que havies explicat quelcom d'això en una trobada. Avui, emprenyada amb un client meu, he passat a comentar-te (debem ser els únics llevats d'hora avui, jeje).
    "Total, que sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, va decidir que això de les còpies il·legals dels programes era molt lleig..."; una frase que carrega d'ironia una història, de les moltes que segur has viscut, que ens fa adonar de la desconfiança que genera la ignorància.
    El ritme del relat enganxa i el final m'ha agradat molt.

    angie

  • Tal i com diu Maurici...[Ofensiu]
    pseudo | 25-02-2006

    Diguem que jo no tinc experiència laboral en el sector, però tot i això qui no ha fet un cop d'ull a l'ordinador d'un amic, o sé d'històries d'alguns amics que al acabar la Enginyeria Tècnica no han seguit estudiant...

    Com ens deia un professor, La gent d'avui en dia es pensa que saber informàtica és fer anar el windows, l'office i l'explorer.

    Això si aquest món dona molt per escriure, desde relats alterant les vessants teòriques o explicant les aventures/desventures dels que ens movem per aquests ambits.

    Salut!

  • Genial[Ofensiu]
    ksx | 13-02-2006 | Valoració: 8

    Un molt bon text, amb un toc satíric agradable de digerir. M'ha encantat.

  • Aixx![Ofensiu]

    I és hi ha gent per a tot en aquesta món! Però que hi farem...
    No t'aturis

    Juseph

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de jordi domènech i arnau

jordi domènech i arnau

24 Relats

180 Comentaris

62205 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Biografia:
Vaig néixer a Mataró el 9 d'agost de 1952. De petit vaig viure a Canet de Mar, vila d'on eren tan la meva mare com la família del meu pare. El meu besavi Lluís Domènech i Muntaner hi va estar especialment vinculat i la casa on vaig viure a Canet, és ara el seu museu
De petit ja m'agradaven molt les matemàtiques i l'astronomia (vaig acabar estudiant astrofísica). D'adolescent, ja a Barcelona, també em vaig afeccionar a l'electrònica, els escacs, la música clàssica i la muntanya. Durant sis anys vaig ser cap a un agrupament escolta.
El meu primer contacte amb la informàtica va ser el 1969 amb una màquina anomenada Olivetti Programma 101 que tenia 256 bytes de memòria. Més endavant van venir máquines més potents, calculadores programables, sistemes de desenvolupament de microprocessador i l'any 1979 em vaig comprar el meu primer ordinador, una Apple ][. Continuo amb la mateixa marca.
Vaig escriure el primer llibre (sobre calculadores programables) l'any 1981. La ficció va arribar més tardanament, el 1996. He tocat els gèneres de ciència-ficció, misteri i humor.
El setembre de 2003 vaig posar a internet la primera novel·la amb llicència lliure en llengua catalana: Memòria Prohibida,
He publicat a diverses revistes passatemps de caire matemàtic, problemes de lògica i mots encreuats. Durant un any vaig dirigir un programa setmanal de ràdio anomenat Ciència a l'Abast i més tard em vaig dedicar a redactar preguntes per a concursos de televisió, especialment de ciència, geografia i història.
He militat a diversos grups polítics i socials de caire independentista i no violent. Actualment treballo a Gent de la Terra en l'àmbit de la dinamització de la societat civil catalana.
Casat amb la Núria Breu, tenim dos fills: Pere (1984, futur geòleg) i Anna (1986, futura mestra d'educació musical)
zioljda@gmail.com