Cercador
Jove per un dia
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Jove per un dia
La noia enfilà les escales amb lleugeresa. A mig tram la dona esbufegava lleugerament. En culminar l'ascensió, l’àvia, que es penedia dolorosament de no haver agafat l’ascensor, es dirigí a la seva cambra, s’estirà al llit, i amb un somriure als llavis celebrà les vint-i-quatre hores passades.
S’havia despertat a les vuit plena de vigor. A pas lleuger havia iniciat l’excursió que recordava amb enyorança. Les llàgrimes d’emoció se li barrejaven amb la suor que li amarava aquella pell llisa, suau i oblidada. El descens l'havia fet corrent amb els braços estesos a banda i banda gaudint de la llibertat de moviments. La resta del dia l'havia passat a la platja nedant i assecant-se al sol en un bucle que hagués volgut etern. Havia sopat en un restaurant exòtic, i després havia trobat un club nocturn on ballant cançons sorolloses havia fet coneixença amb un noi que li recordava al seu difunt marit Rafel. Després de flirtejar una estona, quan ell se li havia insinuat ella havia declinat la invitació tant educadament com havia sabut. Al cap i a la fi no era en Rafel, només un tal Jordi. Malgrat la negativa, el noi havia sigut prou gentil per portar-la a casa.
En arribar, després d’acomiadar-lo amb un petó a la galta, l'havia vist arrufar les celles al cartell que anunciava “Residència geriàtrica”. Quin lloc aquell! El menjar era repugnant, però el premi de la rifa era immillorable. Veient que encara faltava un minut per les vuit del matí, havia decidit pujar per les escales.
Signat:
Meritxell Genescà Francitorra
La noia enfilà les escales amb lleugeresa. A mig tram la dona esbufegava lleugerament. En culminar l'ascensió, l’àvia, que es penedia dolorosament de no haver agafat l’ascensor, es dirigí a la seva cambra, s’estirà al llit, i amb un somriure als llavis celebrà les vint-i-quatre hores passades.
S’havia despertat a les vuit plena de vigor. A pas lleuger havia iniciat l’excursió que recordava amb enyorança. Les llàgrimes d’emoció se li barrejaven amb la suor que li amarava aquella pell llisa, suau i oblidada. El descens l'havia fet corrent amb els braços estesos a banda i banda gaudint de la llibertat de moviments. La resta del dia l'havia passat a la platja nedant i assecant-se al sol en un bucle que hagués volgut etern. Havia sopat en un restaurant exòtic, i després havia trobat un club nocturn on ballant cançons sorolloses havia fet coneixença amb un noi que li recordava al seu difunt marit Rafel. Després de flirtejar una estona, quan ell se li havia insinuat ella havia declinat la invitació tant educadament com havia sabut. Al cap i a la fi no era en Rafel, només un tal Jordi. Malgrat la negativa, el noi havia sigut prou gentil per portar-la a casa.
En arribar, després d’acomiadar-lo amb un petó a la galta, l'havia vist arrufar les celles al cartell que anunciava “Residència geriàtrica”. Quin lloc aquell! El menjar era repugnant, però el premi de la rifa era immillorable. Veient que encara faltava un minut per les vuit del matí, havia decidit pujar per les escales.
Signat:
Meritxell Genescà Francitorra
Comentaris
-
Un premi[Ofensiu]Prou bé | 12-12-2022
Fantasia, originalitat, creativitat i per damunt de tot un toc d'humanitat, en una història ben narrada i de bon llegir.
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 12-12-2022
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!