Jocs artificials

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

Així que sentíem la sirena, la mainada de l'escala, en pijama, corríem escales amunt amb un gran rebombori. Ens empaitàvem per arribar a ser dels primers dalt del terrat i triar el millor lloc per seure. Hi érem tots: des dels fills de la portera fins les nenes del notari.
Mentrestant els adults baixaven al principal a resguardar-se a la paret mestra de l'edifici mastegant silenci, resant i prenent una mica d’aigua del Carme. D’entrada, nosaltres anàvem amb ells. Però quan van augmentar el nombre d’atacs, i veient que fèiem més nosa que servei, xivarri i corredisses, ens van enviar al terrat a ventilar-nos. Allí nosaltres miràvem l’espectacle des la nostra atalaia:
Negra nit. La ciutat completament a les fosques. Uns canons de llum, des dels antiaeris il·luminant el cel, cercaven els bombarders. Com en el joc de tocar i parar, aquests biplans intentaven esquivar les ràfegues de claror i les detonacions per no ser abatuts. I el més trist, els avions anaven llançant les bombes en la ciutat muda. Però érem tan inconscients, i tot aquell món era tan rutinari per nosaltres, que ho contemplàvem com si estiguéssim al cinema. Eren uns focs artificials, que en comptes de pujar, baixaven.
Quan els aparells marxaven, els més grandets fèiem apostes entre nosaltres per saber on havien detonat els obusos, sense conèixer la gran sort que teníem d’estar vius.
La guerra ja formava part dels nostres jocs.


Pseudònim: Esther Nut

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

298159 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!