JOC DE PECES

Com cada any, el primer bri de consciencia li arribava a través de l’olfacte. L’olor de caldo coent-se lentament, durant la nit, inundava la casa de records dels exquisits menjars nadalencs, i era el despertador d’aquell dia tan assenyalat. No només per ser nadal, sinó, per la celebració del seu aniversari ocorregut dos dies abans.

Sempre, era el primer en despertar-se, amb la il·lusió del regal al cor. Aquell any, l’esperava una caixa plena de peces multicolors de fusta, que s’endugué a l’habitació.
L’embolcall li serviria com a base on dibuixar una quadrícula. Volia construir la seva primera ciutat.
Els blocs de pisos, serien les peces blaves i a dins hi deixaria un espai, on hi podria posar la molsa del pessebre, però, millor no, pensar. La mare s’enfadaria. Utilitzaria els llapis verds per dibuixar-hi les plantes. Havia fet un conjunt de vuit illes blaves.
Els carrers ben amples per passejar-hi la gent i per les vies de tren que hi va pintar al vell mig. Volia un centre de la ciutat ben comunicat. De fet, a ell li agradaria agafar el tren aquí a Centelles i que el portés directament al centre de Barcelona. Les peces rectangulars, de color marró, una darrera l’altre, farien de vagons.
La llunyania de casa seva a l’hospital l’angoixava quan estava malalt. Això, no havia de passar a la seva ciutat. En posaria un cada poques illes, amb les peces de color vermell, com la sang, perquè es veiessin de lluny.
Tot i ser una ciutat, els nens necessitaven un espai d’esbarjo. Pel mateix nombre d’illes hi hauria un parc. Per fer-lo, utilitzaria les peces de color verd. A prop dels parcs hi situar les escoles, de color groc i una peca piramidal vermella, fent de teulada.
Ara, l’únic que faltava era el nom. L’escriuria en el paper, amb el llapis de color taronja i la cal·ligrafia ensenyada a l’escola. Mentre dibuixava les lletres, la mare va cridar: Ildefons, el dinar és a taula i d’una revolada acabar l’escrit, Pla Cerdà, i amb un “galets ja vinc”, tancar la porta.