Joc de màscares

M'havia oblidat la valoració.

Ben escrit, sensible, dolç i agre, al mateix temps.
Crec que sou excel·lents el relat i tu (com a escriptora i com a persona).

No sé quants cops l'he llegit i, cada cop descobreixo matisos diferents i interpretacions noves. Un relat que tracta dels somnis, del teatre, d'expectatives, de sorpreses, de judicis...

Avui m'he decidit a deixar-te el comentari per tal de poder aprofitar i desitjar-te un molt Bon Nadal i agrair-te els comentaris que has fet al meu pare
i al meu fill !

Núria Gausachs i Cucala

... comentar un relat tant ben fet com aquest.
Ni si podré arribar a transmetre el que sento, com tu has fet en el teu comentari.

Puc començar dient que he escollit aquest relat pel seu títol i la seva carta de presentació (que m'ha atret en un primer moment i que no m'ha decepcionat gens ni mica)

M'allunyaré una mica de la resta de comentaris, que fan al·lusió a la terra dels somnis - encara per descobrir - i m'acostaré al teu judici, al sentiment de plenitud que he trobat al teu relat referent al aquest, que has aconseguit donar-li sense parlar d'acusacions i acusats de càstigs o injusticies. Un dels cent punts lloables del teu relat.
El lector interpreta, i no hi ha joc més màgic entre l'escriptor i el lector que aquest dir sense dir.

Felicitats i gràcies pel teu comentari
Un petó

No puc fer res més que donar-te la meva enhorabona davant un relat tan excel·lent.
M'ha agradat moltísim. Tens un gran art descrivint escenes amb detalls tan acurats que et sembla poder-ho veure em directe, inclús et diré que pots identificar-te amb el personatge, aconseguint sentir el que ella sent; això és molt difícil d'aconseguir-ho, però tu, ja ho he notat en altres relats i tens una gran habilitat en portar-hi.
Toques un tema que m'encanta. "Els somnis", que tantes i tantes coses ens diuen, encara que de maneres tan disfressades, com molt bé exposes al teu relat, que ens és difícil, per no dir quasi impossible de desxifrar-los. A tots ens manca temps per aprofundir-hi, i de vegades ens sorprendríem a nosaltres mateixos del que ens amaguem.

Rep una forta abraçada plena d'admiració

si que ja m'has deixat...
em trec la màscara per saludar-te amb elegància,
amb aquest si que m'has tocat ben bé.

Un altra vegada em sembla :)

un petó!

Com en totes les teves obres utilitzes una narrativa planera gens enrevessada el que la fa entenedora i agradable de llegir, m'agrada com escrius i com descrius cada lloc cada actuació cada situació, dels teus texts aflora certa tendresa i a vegades una sotil melangia que els fa entranyables.
Entranyables també son els comentaris que fas als Relataires.
Gracies Gessamí
J.Lluís

A mi, el que m'agrada més d'aquest relat és la posada en escena. Puc imaginar-me perfectament una rerefons barroc, vestuari d'època, llum d'espelmes, música de Bach (les Variacions Goldberg, per exemple) ... i la protagonista avançant lentament entre el públic i el jurat, escenificant l'obra que somia.
El canvi de papers que ens proposes, de jutjat a jutge, li donen a la narració un punt d'inflexió molt interessant, i ens fa pensar com poden ser d'efímeres les nostres seguretats i les nostres certeses.
Tot plegat, un lectura que no deixa resquitx i que omple de satisfacció totes les nostres espectatives.

Has triat per al teu relat alguns dels elements tradicionalment més representatius del alter ego del jo conscient: els somnis, les màscares, els judicis.

Diuen que en els somnis hi cap qualsevol cosa i que allà van a raure tots els fets pels quals anem passant, fins i tot els records que aconseguim eliminar de la memòria i els moments que no hem viscut mai conscientment.
La màscara, per se, representa la possibilitat d'amagar l'aspecte conegut o acceptat socialment i comportar-se de manera diferent a l'esperada, més lliure o espontània.
El judici ofereix la possibilitat d'identificar-se amb el paper de fiscal, de defensor, de jurat, de jutge, de testimoni de l'acusació o de la defensa, de víctima o d'acusat.

Tots tres elements, conjugats, ofereixen un ventall amplíssim de possibilitats combinatòries, entre les quals tu has triat el somni com un marc, la màscara com un símbol, el jutge com un rol no desitjat que el destí ha dictaminat, prèvia col·locació de la màscara com un escut que crea distanciament.
La Bet, la teva protagonista, pateix en somnis perquè s'ha implicat en la vida, ha estimat i ha experimentat sotracs. I la vida, fins i tot en somnis, la sorprèn amb un canvi de papers.

A mi també m'ha sorprès aquest relat oníric, simbòlic, dolç i trist a l'hora. Crec que requereix més d'una i de dues lectures. Hi tornaré.

Gràcies pel teu encertat comentari al Retrat. Per si et ve de gust, hi ha una continuació: Galeria de retrats d'home feliç caient en un forat, on tot just es desenvolupen escenes a partir d'implicar-se en allò que fins llavors s'havia contemplat darrera els vidres.

Després t'escric, però ara mateix t'envio una abraçada dolça i suau, de les que no pesen gens,
Unaquimera

A la nit , en el somni, surten els actors,
i es reparteixen els papers,
i caldrà estudiar be el diàleg.

Sempre hi ha l'escena temuda,
la que no t'agrada interpretar,
però que inevitablement toca viure.

I la pitjor escena,
es enfrontar-se amb el passat,
amb imatges, que encara calentes, esborronen;
i saber que tu l' has de jutjar,
que has de valorar,
oblidant els records tendres.

Avet