Joana la Virtuosa

La Joana va arribar al poble l’any 1648. Jo era una nena i la mare esperava el quart germanet després d’haver perdut dues criatures.
Aquella dona senzilla i discreta duia una melena pèl-roja i mig rinxolada. Amb un caminar elegant, un somriure melancòlic però amable i una veu dolça ben aviat va fer-se un lloc entre nosaltres. Fugia del seu poble que havia estat devastat per la pesta enduent-se el seu marit. No tenia fills, però tenia grans coneixements de com ajudar a altres dones a parir. La mare va donar a llum i ella la va assistir amb l’ajut d’unes pregàries cantades. Jo la veia com un àngel.
Les seves mans virtuoses juntament amb les seves herbes remeieres eren capaces de guarir ferides greument infectades, salvar parts complicats o acabar amb malalties impensables però la pesta se li va resistir.
Alguns dels qui havien arribat amb ella estaven infectats però ells no ho sabien, així que la pandèmia va començar estendre’s per tot el poble davant la impotència dels habitants.
Una dona tan bella, plena de virtuts i vídua era una dona molt desitjada per alguns homes poc piadosos que, per amagar el seu pecat de luxúria, van començar a acusar-la de bruixeria, d’encendre’ls els més baixos instints conduint-los a pensaments carnals i d’invocar el dimoni amb les seves pocions màgiques o rituals curatius. Li donaren la culpa de la maledicció de la pesta. Deien que havia arribat amb ella una allau morts, de destrucció i sense pietat van denunciar-la al batlle i el Consell de Barons.
Les dones s’oposaven a la seva condemna, estaven molt agraïdes, volien amagar-la i ajudar-la a fugir, però no hi van ser a temps. Uns homes encegats per la supèrbia i l’ira se la van endur.
La Joana va ser empresonada i torturada fins confessar el que el consell volia sentir per justificar el seu crim. Mentre l’avarícia del batlle omplia les butxaques dels tributs que havien pagat els vilatans per la forca de Joana la Virtuosa.



Signat:
Blanca