JARDÍ DE PAPER

És bell i delicat com els retalls de paper.

Cendra

i com sempre preció poema ple de sensualitat i contingut
que provi l'estiu
joande

Un poema encisador, mimoses de paper enyorança o nostàlgia, unió del passat present i futur, construcció de boniques metàfores bombetes foses que ja no podem encendre, el vol de les alades...

El dia del Pilar era de viatge per això, i encara que tar, i tan si celebres l'onomàstica com si no, rep el meu desig de felicitat

J. Lluís

En el dia d'avui, he pensat passar pel teu espai, per die-te que des del matí t'he desitjat una jornada feliç... i m'he trobat amb aquest preciós Jardí de paper, un jardí de retalls on es poden trobar roses de passat i ales de futur, instants enyorats i cerques de novetats, símbols d'etapes vitals que van conformant el nostre ser i el nostre anar endavant... en bona part, aquest continuar fent camí el devem al somni, a la nostra capacitat de somiar, com tu molt encertadament conclous.
Ha estat un deliciós obsequi de part teva, Pilar, al que tot just puc intentar correspondre compartint la meva Antítesi, en la que espero trobaràs, com ja ens ha succeït altres cops, coincidències i proximitats entre tu i jo, tot i l'estil de cada qual.

Faig un enviament especial, però, d'una abraçada alada, confiant que t'arribi en bon estat i et permeti somiar ben acompanyada,
Unaquimera

units per una deliciosa metàfora de present i paper retallat.
No podem encendre, de nou, les bombetes foses però ens mostren el camí de llums encisadores.
Saps el que penso de tu com a escriptora i poetessa i per tant tan sols puc donar-te gràcies per deixar-me llegir tot el que escrius.
No sé si el dilluns podré conectar-me a RC així que ja t'envio les més sinceres felicitacions.
Una abraçada.
Nonna

Paper i Sentiments. Curt i Dolç.
Una frase del teu Relat:
"No esborro res d´allò que ja és dibuixat,"
M'agrada.
I en aquest Jardí hi ha més paper per dibuixar !
Gràcies, brins.

Et felicito per la bellesa de les metàfores, especialment per la de "les bombetes foses" que no pots encendre. Penso que el teu poema és un bon manual de com pendre's la vida, no s'ha de renunciar al passat i tampoc al futur per tal de poder suportar el present de la millor manera possible.
Una abraçada.

és present en aquest bell poema. Però no hi ha melangia o jo no la sé veure. El temps i el record són dos misteris sense explicació. Qui sap que passa amb cada retall de vida, o amb el paper que ens toca fer.

M'agrada
Joanalvol

Aquest poema ja em va agradar molt quan el vaig llegir al repte,al que també hi vaig participar.
M'ha transportat a la infància, quan desprès de doblegar els fulls de paper els retallava i esperava amb il·lusió a veure quines figures hi sortien . Gracies per fer-me volar altre cop la imaginació a traves de la teva.

Una forta abraçada

M'ha agradat molt el tractament que li has donat a la imatge, visualitzant el tractament de la tècnica del papercut com un desdoblament també de la vida, del present, en efecte, aquesta perpètua transició entre dos temps, el que ja se'n va i el que ve.
Les ales de les fades són, així, el vol indeturable del propi temps, i la nostàlgia els elements que es van quedant enrera afaiçonant, en el revers que ja està a punt de desplegar-se l'esdevenidor.
Poema molt bell, per ben plantejat i per acuradament acomplert.
Una abraçada,
franz