Invasió

Un relat de: Mercè Bellfort

INVASIÓ


Enfonsada al sofà esperava que el seu marit li portés la tassa de xocolata desfeta amb un parell d'ensaïmades. Cada diumenge al matí en Vicenç baixava a comprar el diari i passava per la pastisseria a comprar unes quantes pastes d'aquelles que van tan bé pel colesterol.
Aquell diumenge de març, però, la Nuri s'adonà que ja portava massa estona esperant en Vicenç. Els budells s'encarregaven de recordar-li-ho. "On es devia haver ficat aquest home?"-es preguntava. Normalment tornava al cap d'un quart d'hora. Ara feia gairebé una hora que era fora. Massa temps! Li trucà al mòbil i no rebé cap resposta. Ho intentà diverses vegades i una veu l'avisava repetidament que l'aparell estava inoperatiu. Decidí aixecar-se del sofà i moure's com bonament podia: arrossegava cent vint quilos que premsaven el parquet sense compassió.
S'adreçà a la cuina per prendre's les pastilles contra la tiroide. Feia una colla d'anys que no sortia de casa i deixava que en Vicenç s'ocupés d'ella i de tots els afers domèstics. Començà a pensar malament, que si el seu home l'havia abandonat, que si s'havia trobat algun "ganxo" que no parava de xerrar. En fi… els pensaments negatius s'anaven acumulant en la ment de la Nuri. El temps corria i tot seguia igual. Cansada de caminar unes passes neguitoses pel passadís tornà al sofà i, exhausta, s'adormí.
En Vicenç, aquell diumenge primaveral, va absorbir la natura sencera pels narius. Les olors li tallaven la respiració. Pugnava per sortir-se d'aquell misteriós fenomen que l'ofegava. De sobte un raig solar penetrà en el cervell i anul·là les poques neurones actives que li quedaven. Se sentia volar per terres desconegudes, fredes, horripilants.
La Nuri, tot somiant, tingué la mateixa visió d'un any enrere: el seu home tornava a ser víctima d'aquella odiosa al·lèrgia primaveral.



Comentaris

  • gràcies pel teu contacte ...[Ofensiu]
    joandemataro | 31-05-2010 | Valoració: 10

    i et felicito per aquest real que narra segurament una història ben real a moltes llars... amb la cruesa i la hironia que cal agafar-se la vida

    Et convido a veure un curtmetratge que es diu " El circo de las mariposas" i allegir un poema que vaig fer inspirant-me en ell, espero que t'agradi..
    poema: La papallona sense ales

    una abraçadota
    joan

  • Irònic,[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 08-05-2010 | Valoració: 10

    i fantasiós alhora. Boníssim. I el títol molt ben trobat.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Fantàstic relat fantàstic[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-04-2010 | Valoració: 10

    Un fantàstic relat fantàstic, Mercè, el que has creat a partir d'aquest dos personatges que li serveixen de pilars mestres, sobre els quals dirigeixes el focus de la teva narrativa.

    Tot i així, la lectora no pot per menys que imaginar tot un món al seu voltant, ja que deixes prou espais per a la creativitat de qui fa seves les teves línies.

    Especialment, el final oníric és un finestral sense persianes ni cortines, que permet respirar a la història a pulmó obert!

    Ah! M'ha encantat rebre la teva "abracada", que escrita d'aquesta manera resulta encara més màgica! ;-)

    T'envio una altra, gens invasora,
    Unaquimera

  • No se com te les manegues [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 23-04-2010 | Valoració: 10

    per escriure aquests relats que enganxen des de la primera paraula.
    En els teus textos al acabar de llegir la primera frase, de alguna manera ja em trobo immers i integrat a la historieta i aquest, tot i que no he pogut interpretar un paper determinat, no ha estat una excepció així doncs, com espectador, he vist la Nuri arrossegant feixugament el seu pesat cos passadís amunt i avall mentre el seu marit sofria l'atac al·lèrgic provinent del pol·len d'algun vegetal.
    Com sempre, llegint la teva Invasió he passat uns fantàstics minuts.
    Una rosa i una abraçada per tu

    Lluís Cusidó

  • Bon relat![Ofensiu]
    brins | 19-04-2010 | Valoració: 10

    Una narració àgil i amena, amb un ingredient
    molt important, la sensació de realitat envoltada del punt just d'ironia.

    Quantes persones han de dedicar la seva vida a un familiar! Sembla que ells hagin de ser invulnerables, que la víctima hagi de ser sempre la persona indefensa, però no és així, tots som humans.

    Et felicito, Mercè, un bon relat.

    Petons

    Pilar

  • No hi mal que per bé no vingui, diuen...[Ofensiu]
    Naiade | 15-04-2010 | Valoració: 10

    Com sempre un altre relat ple de detalls, que el fan tan expressiu que et sembla veure'l. Tens l'habilitat de treure realitats de qualsevol fantasia. Cap tema se't resisteix. Admiro el teu art. En el fons aquest relat no és pas fantasia, casos d'aquests n'hi ha més dels que voldríem. Sort que has sabut transformar l'odiosa al·lèrgia en un bé pel pobre Vicens, i mentre duri l'atac de pol·len viurà en els núvols. I per sort la Nuri s'ho agafa dormint.
    Així tothom content!!

    Una forta abraçada

  • Al·lèrgia primaveral necessària[Ofensiu]
    nuriagau | 13-04-2010 | Valoració: 10

    Quin microrelat, Mercè! I quins comentaristes que corren per la casa!
    Què més et puc dir? No sé. Potser emfatitzar que m'ha agradat molt la veu narradora: irònica, espontània, àgil, distesa, crítica...

    Felicitats, Mercè!

    Núria

    PS: Hi ha al·lèrgies primaverals molt convenients, com la que pateix el pobre Vicenç!

  • M'he quedat amb un dubte:[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-04-2010

    El marit supera la crisi alèrgica i pot tornar a cuidar la seva dona ? M'ha semblat entendre que sí.
    Un relat com la majoria dels teus. Ágil, amè i amb uns personatges que podem trobar a l'abast de la mà.
    Una abraçada enorme, estimada Mercè.

  • Un final amb vàries lectures[Ofensiu]
    copernic | 09-04-2010


    Un text amb una lleugeresa encomanadissa que podriem qualificar com a costumista al servei de la sorpresa final, que en realitat és una mica ambigua. A destacar, la precissió de les descripcions, la posada en escena i la caracteritació del personatge. D'una situació anecdòtica en fas un relat de categoria que, amb l'afegit d'un polsim d'intriga, flueix fins al final com la bona narrativa feta per les bones narradores com tu. Enhorabona!

  • Invasió de registres[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 09-04-2010 | Valoració: 10


    Finalment aconseguiràs desorientar-me del tot. A cada relat proves un nou tipus d'escriptura. Afortunadament -per a mantenir una mica la marca de la casa-, et guardes sempre una petita sorpresa final, una picada d'ull, en diuen molts, que vol aixecar un somriure, de vegades alegre, d'altres irònic i a voltes un xic dramàtic.
    Ja sap, que sóc de lecturà fàcil. En aquesta ocasió m'ha fet falta una mica d'assessorament per a copsar la història. NO m'ho facis més... o almenys... gaire sovint.
    -Joan-

Valoració mitja: 10