INTO TONI

Un relat de: Mena Guiga
Batejà la botiga INTO TONI, jugant amb el nom escurçat i la preposició doble anglesa de 'cap a dins'. Es sentí genial, genialíssim. El propietari que li havia llogat els serveis, l'Antoni-Norbert Gú, va aplaudir la pensada amplament. Pagà, satisfet, la decoració original i, sobretot, les idees. Pagà els futurs guanys. En somnis, Antoni-Norbert havia contactat amb un avantpassat negociant que l'insistí per tal que muntés allò i cas que el senyor Gú li va fer. El destí, en segon terme, també decidiria. 'Ni tancat ni obert, Norbert', repetia com un mantra el traspassat, afegint, 'Equilibri!'. L'Antoni-Norbert, llavors, es despertava, fatigat d'escoltar el mateix, feia via a obrir finestra i contemplar el cel a veure si alguna formació de núvols li aclaria el missatge final. Un cop sí: se li mostrà com dibuixos cotonosos de clientela contenta adquirint les cares peces úniques, extravagants, estrafolàries i excèntriques, fossin roba, fossin objectes, que a INTO TONI s'exhibien.

El dissenyador, esgotat un cop finada la feina, i amb la butxaca atapeïda amb una mà de diners pagats a mà, necessità esbrevar l'esperit, recuperar energia. Es dirigí cap a la platja. En ser dia laboral s'hi estaria prou tranquil, suposà, malgrat, res a fer, passejaires de solituds individuals o en grupets que destorbarien en un paisatge impossible de gaudir en privadesa total. Cotorretes a les palmeres l'avisaren, xerrameques, de l'imminent desencís.

"Ei, això comença amb fortor de pixums al pas sota la via i amb més brutícia continua."

"Plàstic arreu, deformat o no, en mil i un format."

"Burilles juntetes o en illes."

I anaven dient. L'home, que no s'estranyà d'entendre-les (entengué que es tractava d'ell mateix), agraí la informació somrient cap a les aus. Mirà de no mirar, doncs, el que l'afectaria. Assajà, amb èxit elevat, de no olorar orins pertorbadors. Amb el nas amb una pinça imaginària travessà sense respirar el passadís subterrani amb pas lleuger. Després, a l'altre extrem, mentre pujava els graons i evitava fixar-se en les deixalles de la inconsciència aliena, un cop d'aire pentinà de costat els rínxols atzabeja d'una dona en l'edat madura amb un vestit turquesa enriquit amb flors de roba i lluentons. El dissenyador va saber que hi havia de parlar i dur-la a INTO TONI per regalar-li quelcom peculiar com ella...a qui lluminosament i sense lògica començava a estimar.

Comentaris

  • Soliloqui [Ofensiu]
    Prou bé | 01-08-2021

    Fàcil de llegir? Fàcil d'entendre? Una paraula rere l'altra sí. Però el significat de tot plegat? Potser també. Escrius de 10.
    AMB total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

848 Relats

920 Comentaris

373995 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com