Jo també sóc un gat

I ho dic ben alt, perquè se’m senti, d’acord? Jo també sóc un gat, i estic cansat que la gent no se’n recordi de mi, només perquè no faig sorollets suaus quan em toquen, no tinc 7 vides, no hi veig de cap manera i no m’enfilo als arbres. Ara, això últim va bé. Que sapigueu que els felins saben enfilar-se als arbres i també baixar, o sigui que estalvieu-vos de trucar als bombers.
Doncs al que anava. Jo també sóc un gat, i com en una classe d’infants on hi ha més d’un nom igual, quan es parla de mi s’ha d’utilitzar sempre el cognom. Sí, tinc cognom, què passa, no menteixo. I és que és així. Si no ho féssiu així, pugeu-hi de peus que us esgarrifaríeu d’haver de demanar a algú que us deixi un gatet miolador per aixecar la roda del cotxe.
Què? No ho sabeu encara? Humans... Què sóc el gat hidràulic, renoi, que se us ha d’explicar tot! Una altra cosa us diré, no cal que em porteu al cotxe, si heu de trucar a la grua per canviar de roda. Què, si més no, ja que pagueu l’assegurança doncs aprofiteu-la. No cal que passeu nervis, aixequeu el capó del cotxe per mirar el que no coneixeu, ni us passeu les mans pels cabells que alguns teniu. Apa, ja m’he desfogat, passi-ho bé.


Comentari:
Participació en un Repte Clàssic del fòrum d’RC:
REPTE CLÀSSIC DCCX