Una pilota...

Un relat de: Anaïs
Avui faig 16 anys. Em reviso l’ombra d’ulls, que avui m’he volgut posar negra. No m’ha quedat malament, però és que m’he tornat una experta, no hi ha dia que no passi per aquest procés de camuflatge abans de sortir del lavabo. La nena innocent que porto dins, aquella que vull foragitar, em diu que estic terriblement espantosa, però la noia que pugna al seu costat, rebel, ho aprova amb un mig somriure.
Em poso més pintallavis. Sé que mon pare no suporta que li deixi la galta marcada quan insisteix en què li doni un petó de benvinguda. També puc sentir a ma mare quan em vegi i se li quedi l’expressió esglaiada. Però no dirà res, almenys avui que hi som tots. Davant els altres, jo sóc una joia. S’ho guardarà per més tard, quan tanquem la porta a l’últim convidat.
Ja no tinc més excuses, he de sortir a fer l’espectacle de bufar espelmes, quin pal! I a sobre la Xènia no ha pogut venir, és l’única de la família que em fa sentir a gust amb mi mateixa. Doncs som-hi. Avui és el meu dia... avui tots juntets, avinguts, somrients, i poder fer unes quantes fotos per després penjar-les després a l’Insta.
Demà, altre cop a la rutina dels retrets dels meus progenitors, que si ton pare és mediocre, que si ta mare és una fleuma. Quan els meus pares se separaren, vaig trobar bé la custòdia compartida, però perquè no sabia que a partir de llavors em tornaria una moneda de canvi, un motiu de retrets, un cos amb una maleta amunt i avall cada setmana.
M’han dit que me’n queden dos, d’anys, per poder-hi dir la meva. Als 18, deixaré de bufar espelmes i deixaré de ser una pilota a les seves mans.

Comentari:
Participació en un Repte Clàssic del fòrum d’RC:
Repte Clàssic DCCV

Comentaris

  • Estàs fent-te dona. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-09-2021 | Valoració: 10


    No vols sentir-te dona. L'important és sentir-te tu mateix.
    Un relat molt bo i amb qualitat, que es nota que vols ser dona, no pilota.
    Salutacions.

  • Com la pilota dels pares[Ofensiu]
    Prou bé | 19-09-2021

    Com que no he entès mai els beneficis de la custòdia compartida per ningú, ni per pares ni per fills, quan he llegit el relat m'he di: això mateix!. Molt ben reflectit el sentiment de pilota de l'adolescent que per afirmar-se cal que s'emmascari amb llapis negre i pintallavis vermell tot esperant els 18 anys!

  • ben descrita[Ofensiu]
    Atlantis | 18-09-2021

    la sensació d'incertesa davant del teu cos que va canviant davant dels altres i a dins teu també. Molt ben narrat.

  • Simpàtic relat.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 18-09-2021 | Valoració: 9

    Hola gent.

    No he entès la moralia del relat, si és que, dit amb respecte, en té una. És igual, en tot cas no la necessita. És un article simpàtic i positivament ocurrent apte per a passar una bona estona, que no és poc.

    Trobo que reflecteix bastant bé el que senten bastantes adolescents que arriben als 16 anys.

    Em fa pensar en el llibre "¡¡I jo també sóc una maniàtica!!", de la germana de Peter Payne. ¿L'heu llegit? En el seu temps crec que aquest llibre tenia una alta popularitat.

    Bé, Anais, espero que t'animis a seguir escrivint. Una abraçada virtual!!!

  • Tant vell.[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-09-2021

    M'he posat la boina, he agafat el bastó i he sortit al carrer. He vist moltes noies amb els pantalons curts ben arrapats. Déu meu senyor... i jo tant vell.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Anaïs

Anaïs

49 Relats

176 Comentaris

41674 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Hola!

Diuen que definir-se a un mateix és una de les coses més difícils que hi ha, i més si et demanen o et demanes que és allò que tens de positiu.

Sempre m'ha agradat molt llegir i escriure també; anys enrere recordo que si m'havia plantejat d'escriure a nivell professional sempre pensava: "On vas tu, amb escrits que tenen com a màxim dues pàgines mecanografiades?" (Sí, abans no hi havia ordinadors, costa de recordar-ho...).

Jo sóc la típica escriptora que quan realment m'inspiro és quan estic trista, així que pot ser que els meus relats siguin sempre de situacions difícils, que com tothom he passat les meves. Però des d'aquí us asseguro que la major part del temps estic alegre, sóc sociable i positiva.

Ens llegim,

Annaïs
(09/03/12)

Aquest és el meu correu electrònic si necessiteu preguntar-me alguna cosa o simplement pel que vulgueu (sempre que estigui dins del marc legal vigent i per a tots els públics, jeje):

anais1978@yahoo.es


UN GRAN SOMRIURE!!!