Una pilota...

Avui faig 16 anys. Em reviso l’ombra d’ulls, que avui m’he volgut posar negra. No m’ha quedat malament, però és que m’he tornat una experta, no hi ha dia que no passi per aquest procés de camuflatge abans de sortir del lavabo. La nena innocent que porto dins, aquella que vull foragitar, em diu que estic terriblement espantosa, però la noia que pugna al seu costat, rebel, ho aprova amb un mig somriure.
Em poso més pintallavis. Sé que mon pare no suporta que li deixi la galta marcada quan insisteix en què li doni un petó de benvinguda. També puc sentir a ma mare quan em vegi i se li quedi l’expressió esglaiada. Però no dirà res, almenys avui que hi som tots. Davant els altres, jo sóc una joia. S’ho guardarà per més tard, quan tanquem la porta a l’últim convidat.
Ja no tinc més excuses, he de sortir a fer l’espectacle de bufar espelmes, quin pal! I a sobre la Xènia no ha pogut venir, és l’única de la família que em fa sentir a gust amb mi mateixa. Doncs som-hi. Avui és el meu dia... avui tots juntets, avinguts, somrients, i poder fer unes quantes fotos per després penjar-les després a l’Insta.
Demà, altre cop a la rutina dels retrets dels meus progenitors, que si ton pare és mediocre, que si ta mare és una fleuma. Quan els meus pares se separaren, vaig trobar bé la custòdia compartida, però perquè no sabia que a partir de llavors em tornaria una moneda de canvi, un motiu de retrets, un cos amb una maleta amunt i avall cada setmana.
M’han dit que me’n queden dos, d’anys, per poder-hi dir la meva. Als 18, deixaré de bufar espelmes i deixaré de ser una pilota a les seves mans.

Comentari:
Participació en un Repte Clàssic del fòrum d’RC:
Repte Clàssic DCCV