Hola, amiga

Un relat de: Anaïs
Ja un altre cop vaig escriure una carta de comiat així, dolorosa. En aquell moment ho necessitava i ara també. Necessito acomiadar-me de tu.
No és que no pugui posar el teu nom, però els que intentem escriure a vegades les fem aquestes coses, despersonalitzar el text per molts motius. Intento, però, pensar el teu nom i dir el teu nom quan en tinc ocasió. Penso també, que vull posar amiga amb lletres ben grosses. D’amistats n’hi ha de molts tipus, la nostra era un “estic aquí”, ja des de feia uns quants anys. Tot i que, per falta a vegades de temps, no ens ho havíem dit fins fa poc. Però ho sabíem, sabíem que hi érem, perquè quan ens volíem explicar una cosa ens trobàvem, a través del mòbil o cara a cara.
Ja t’avanço que no et penso jutjar amiga, perquè jo no sóc qui per fer-ho. No penso posar el dit en una llaga que ja de per sí fa mal. Però em fa falta aferrar-me a alguna cosa, per petita que sigui. Digues-li mecanisme de defensa, raonament... necessito posar-ho en paraules. No necessito saber el com, no ho he preguntat, no crec que ho vulgui saber mai, però sí que seria genial saber el perquè. Com que no el sé, m’atreveixo a pensar que vas fer clic, i ja està. Em nego a pensar que fos massa premeditat, com tu solies fer. No, si hagués estat premeditat potser no ho haguessis fet. I dic potser perquè el cervell és un aquell tan desconegut... Potser tenies un sac ple de valentia, de saber fer, i se’t va acabar, i a la botiga de la vida ja no en tenien. Potser els savis consells que tu donaves per tu no et servien i no trobaves les respostes a les teves preguntes. Tan de bo, amiga, hagués intentat entendre’t millor, i donar-te la mà, per estirar-te.
No et jutjo, no et jutjaré, però sé que et trobaré a faltar sempre.

(28/4/21)

Comentaris

  • Això el perquè[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 01-05-2021

    Potser no ha estat pertinent la pregunta però és que jo me la faig constantment.
    Pots llegir el meu poema "Així cantava el poeta"?
    Potser més fàcil entendre el resum fet pregunta.
    Una abraçada

  • Buff..[Ofensiu]
    kefas | 01-05-2021


    Perquè demanes la resposta a la pregunta que ningú pot contestar: perquè?

  • Identitat Inedita | 30-04-2021 | Valoració: 9

    És per la sisceritat que transmet què el relat arriba. Podria ser la comunicació, l' extraversió d'un fet real, d-una amistat perduda i no sabuda retenir... Algun sentiment de culpa molt sincer s'hi respira. Potser un suïcidi?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Anaïs

Anaïs

46 Relats

161 Comentaris

39773 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:
Hola!

Diuen que definir-se a un mateix és una de les coses més difícils que hi ha, i més si et demanen o et demanes que és allò que tens de positiu.

Sempre m'ha agradat molt llegir i escriure també; anys enrere recordo que si m'havia plantejat d'escriure a nivell professional sempre pensava: "On vas tu, amb escrits que tenen com a màxim dues pàgines mecanografiades?" (Sí, abans no hi havia ordinadors, costa de recordar-ho...).

Jo sóc la típica escriptora que quan realment m'inspiro és quan estic trista, així que pot ser que els meus relats siguin sempre de situacions difícils, que com tothom he passat les meves. Però des d'aquí us asseguro que la major part del temps estic alegre, sóc sociable i positiva.

Ens llegim,

Annaïs
(09/03/12)

Aquest és el meu correu electrònic si necessiteu preguntar-me alguna cosa o simplement pel que vulgueu (sempre que estigui dins del marc legal vigent i per a tots els públics, jeje):

anais1978@yahoo.es


UN GRAN SOMRIURE!!!