Cercador
Instants d'una vida
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Instants d’una vida
Va bufar les espelmes, i la dentadura se li va sortir de la boca aterrant a sobre el pastís. Tothom va riure en veure-ho, suposo perquè era una idea de la força que feia en bufar per apagar les tres xifres… Tres xifres… L’àvia havia arribat als 100 anys i havia pogut conèixer nets, besnets i fins i tot el primer rebesnet fa tres mesos. Quan jo vaig complir els deu, em va explicar com va ser el seu 10è aniversari. Segur que m’ho va adornar una mica, però em va explicar que fou una celebració molt sòbria, i després van estar corrent pels carrers amb tots els nens del poble divertint-se molt. La mare em va dir que el dia que l’àvia va fer 20 anys fou quan va saber que estava embarassada d’ella. Fou una sorpresa per tota la família, especialment pels canvis que s’estaven produint al poble després de la guerra civil. Els 30 anys, els va “celebrar” amb la mort sobtada del besavi en un dels seus viatges de traginer des d’Andorra. Fou el seu aniversari més negre… La mare em va dir que el seu regal dels 40 fou el seu prometatge amb el meu pare. Crec que no va ser un bon regal, perquè l’àvia sempre li ha posat mala cara i pel que vaig veure a les fotografies del casament, ella no hi va assistir. El mig segle, el va celebrar amb una gran festa que li vam fer tota la família. No ho recordo, però es veu que jo vaig ficar la grapa al pastís. Pel 60 aniversari, els pares li van regalar un viatge a Paris. Sempre hi havia volgut anar. Quan va complir els 70 anys, li vaig donar la invitació al meu casament amb el vestit que avui torna a portar. Quan va complir els 80 anys, va veure publicades les seves històries per la canalla, aquelles que havia explicat a la mare, a nosaltres i als meus fills. Fa deu anys, quan va complir els 90 va tenir un petit ensurt i el vam passar a l’hospital. Va tenir un infart del que els metges dubtaven que se’n sortís. I mira-la avui. Deu anys després i vivint una tercera joventut. Avia, esperem comptar-hi durant molts anys més. Felicitats.
per Eixelebrat
Va bufar les espelmes, i la dentadura se li va sortir de la boca aterrant a sobre el pastís. Tothom va riure en veure-ho, suposo perquè era una idea de la força que feia en bufar per apagar les tres xifres… Tres xifres… L’àvia havia arribat als 100 anys i havia pogut conèixer nets, besnets i fins i tot el primer rebesnet fa tres mesos. Quan jo vaig complir els deu, em va explicar com va ser el seu 10è aniversari. Segur que m’ho va adornar una mica, però em va explicar que fou una celebració molt sòbria, i després van estar corrent pels carrers amb tots els nens del poble divertint-se molt. La mare em va dir que el dia que l’àvia va fer 20 anys fou quan va saber que estava embarassada d’ella. Fou una sorpresa per tota la família, especialment pels canvis que s’estaven produint al poble després de la guerra civil. Els 30 anys, els va “celebrar” amb la mort sobtada del besavi en un dels seus viatges de traginer des d’Andorra. Fou el seu aniversari més negre… La mare em va dir que el seu regal dels 40 fou el seu prometatge amb el meu pare. Crec que no va ser un bon regal, perquè l’àvia sempre li ha posat mala cara i pel que vaig veure a les fotografies del casament, ella no hi va assistir. El mig segle, el va celebrar amb una gran festa que li vam fer tota la família. No ho recordo, però es veu que jo vaig ficar la grapa al pastís. Pel 60 aniversari, els pares li van regalar un viatge a Paris. Sempre hi havia volgut anar. Quan va complir els 70 anys, li vaig donar la invitació al meu casament amb el vestit que avui torna a portar. Quan va complir els 80 anys, va veure publicades les seves històries per la canalla, aquelles que havia explicat a la mare, a nosaltres i als meus fills. Fa deu anys, quan va complir els 90 va tenir un petit ensurt i el vam passar a l’hospital. Va tenir un infart del que els metges dubtaven que se’n sortís. I mira-la avui. Deu anys després i vivint una tercera joventut. Avia, esperem comptar-hi durant molts anys més. Felicitats.
per Eixelebrat
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!