Cercador
Instant efímer
Un relat de: Sol_ixentTu em mires, jo et miro.
Sembla que em somrius
i jo ja vull casar-me amb tu
per tenir-te per sempre.
Passejo entre ombres
evitant l’inevitable.
Culpabilitat és la pregunta,
irracionalitat la resposta.
Tant breu que ni te n’adones,
tant ràpid que te n’oblides.
Avui ja és un altre dia
i tot torna a començar.
Sembla que em somrius
i jo ja vull casar-me amb tu
per tenir-te per sempre.
Passejo entre ombres
evitant l’inevitable.
Culpabilitat és la pregunta,
irracionalitat la resposta.
Tant breu que ni te n’adones,
tant ràpid que te n’oblides.
Avui ja és un altre dia
i tot torna a començar.
Comentaris
-
Correcció[Ofensiu]Sol_ixent | 22-05-2014
Els dos últims versos haurien de ser:
"Tan breu que ni te n’adones,
tan ràpid que te n’oblides."
-
mirades[Ofensiu]Maria Freixas Alió | 22-01-2012 | Valoració: 10
i aquest petit gran poema resulta ser la roda que mou la quotidianitat ...motor per a viure la vida o, a voltes, sobreviure-la!
m'agrada, et llegeixo i molta força!
l´Autor

143 Relats
438 Comentaris
150654 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo". (Mercè Rodoreda)Últims relats de l'autor
- Gairebé impossible
- Carta de comiat que no t'enviaré
- Fal·làcia maula
- Retornes a mi
- Blau brillant
- Ganes de riure
- Retorn als escenaris
- T'he vist
- Paris sera toujours Paris (III)
- Paris sera toujours Paris (II)
- Paris sera toujours Paris (I)
- L’(im)perfecte
- El nostre parc
- L'estafa de l'amor
- El raspall daurat

