Inspiració

Em vaig llevar d'hora, disposat a canviar la història de la literatura. Malgrat haver passat la nit en un hotel de mala mort, estava excitat pel convenciment de que aquell seria un dia d'allò més profitós. Vaig abrigar-me amb la gavardina i aquella boina que em fan semblar un bohemi de Montmartre i vaig sortir a passejar. Amb el quadern de notes sota el braç i l'estilogràfica a la butxaca, tenia l'aspecte propi d'un lletraferit errant en busca de la inspiració (sempre he sigut del parer que quan viatges amb intenció literària has d'anar sol). De manera gairebé instintiva, vaig començar a recórrer la ciutat, sabedor de que l'entorn fa l'escriptor. Xino-xano, camina que caminaràs, em vaig deixar perdre per carrers i carrerons. Em vaig passar el matí amunt i avall sense parar, a la recerca de vés a saber què. Quan va arribar l'hora de dinar ni tan sols em vaig plantejar l'opció de fer un mos. On s'és vist que els grans artistes interrompin el seu moment d'il·luminació per un míser àpat? Sense parar ni un moment, vaig continuar donant voltes com un desesperat, amb la intenció d'arribar a l'habitació i començar a escriure a raig. Però per molt que deambulés, no hi havia manera d'experimentar aquella influència estimuladora de l'intel·lecte que tant anhelava aleshores. Així doncs, vaig continuar desplaçant-me i, sense adonar-me'n, em vaig deixar endur per la nostàlgia, recordant quan era petit. Vaig ser un d'aquells nens que tenia tots els components melodramàtics per destacar artísticament. Era raquític i malaltís, i amb prou feines sortia de casa. I de sobte, com si es tractés d'una revelació, vaig tenir clar sobre què escriuria. Vaig desfer part del camí i, gairebé per inèrcia, vaig anar a parar a l'hotel a altes hores de la matinada. Vaig seure davant de la meva Olivetti atrotinada i em vaig arremangar, disposat a escriure la meva obra magna. Però l'única cosa que em vaig veure amb cor d'escriure va ser: estic molt cansat...


Oscar Turull