Infinitud (ARC a la ràdio - avarícia)

Embriagat d’èxit, aquell home de negocis albirava la vida des de l’alçària de la seua posició. Immens en cabòries i deliris de grandesa, repasava la trajectòria vital centímetre a centímetre. Es rumiava com s’havia convertit en un mag que podia multiplicar un cèntim fins que aquest esdevingués una infinitud d’euros. Com amb cada hora de treball havia injectat infinitud de xifres al seu compte bancari. Com cada graó que havia apujat professionalment s’havia traduït en infinitud de caps que havien rodolat fins deixar infinituds de famílies sense ingressos. Com cada pensament que havia esmerçat a fer més mengívola la seua fortuna, més havia enfonsat la vida personal en una lletania cantada a una infinitud de distància... Però allí hi era ell: al capdamunt de tot, havent burlat el conte de la lletera.
Dit i fet. L’envanit magnat ensopegà maldestre al pic d’aquella muntanya, la qual durant un minut havia tornat en un improvisat pòdium. El cos donava infinitud de colps per infinituds de roques, cingles i matolls que ignoraven l’existència de abultats feixos de bitllets, xecs en blanc i clandestins comptes a Suïssa. Fins que desaparegué a les profunditats abisals d’un barranc. A infinitud de metres sota terra.
Aquell incident fou el detonat d’una infinitud de litigis per una fortuna d’infinits zeros per part d’uns familiars que no sentien una mil•lèsim d’afecte per aquell parent.