Cercador
INFANTESA
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Avui he anat a la meva tomba i m'he regalat el ram més bonic que he trobat a la floristeria del costat de casa. He resseguit amb els dits l'epitafi que vaig escriure quan era només una nena d'onze anys. M'he detingut a mirar la gran varietat de grisos que hi ha a la pedra de la làpida, llevant-li la pols que s'ha anat acumulant amb el pas dels anys.
Feia temps que no anava a visitar-me. Les flors de l'última vegada ja estava més mortes que jo. La foto d'aquella nena somrient que porta un vestit groc s'havia tornat una mica groguenca i el seu marc ha patit i s'ha quedat esquerdat.
M'imagino dins aquell taüt de roure fosc, estirada, amb els ulls tancats, el rostre pàl·lid, més que a l'hivern, amb un lleu somriure innocent dibuixat als llavis, sense voler. Porto el meu vestit preferit, el groc de la foto, que m'arriba fins al genoll. Porto el meu castanya cabellera recollida en dues trenes, amb un llaç a conjunt amb el meu abillament en cadascuna d'elles. Un collaret de comptes grogues m'envolta el coll, adornant-me. Les sabates, com és d'esperar, grocs, amb una sivella que evita que surtin precipitats en alguna de les meves curses fins a la sorra del parc.
Recordo el funeral com si fos ahir. Estava sola, no hi havia anat ningú més, encara que tampoc era menester. Em trobava plorant-me a mi mateixa en un lloc fred i mort.
Avui no m'he plorat. M'he somrigut i he deixat un suau petó a la foto d'aquella nena que ja no era.
Quants cementiris d'infants han d'haver?
Pseudònim: Llunàtica
Feia temps que no anava a visitar-me. Les flors de l'última vegada ja estava més mortes que jo. La foto d'aquella nena somrient que porta un vestit groc s'havia tornat una mica groguenca i el seu marc ha patit i s'ha quedat esquerdat.
M'imagino dins aquell taüt de roure fosc, estirada, amb els ulls tancats, el rostre pàl·lid, més que a l'hivern, amb un lleu somriure innocent dibuixat als llavis, sense voler. Porto el meu vestit preferit, el groc de la foto, que m'arriba fins al genoll. Porto el meu castanya cabellera recollida en dues trenes, amb un llaç a conjunt amb el meu abillament en cadascuna d'elles. Un collaret de comptes grogues m'envolta el coll, adornant-me. Les sabates, com és d'esperar, grocs, amb una sivella que evita que surtin precipitats en alguna de les meves curses fins a la sorra del parc.
Recordo el funeral com si fos ahir. Estava sola, no hi havia anat ningú més, encara que tampoc era menester. Em trobava plorant-me a mi mateixa en un lloc fred i mort.
Avui no m'he plorat. M'he somrigut i he deixat un suau petó a la foto d'aquella nena que ja no era.
Quants cementiris d'infants han d'haver?
Pseudònim: Llunàtica
Comentaris
-
MERAVELLOSAMENT ESCRIT![Ofensiu]Montse Guillén Galimany | 18-05-2015
Pot semblar angoixant, però és poètic i està meravellosament escrit. Et felicito! I m'alegro moltíssim que t'hagis decidit a publicar-lo.
-
engoixa[Ofensiu]Imma Cauhé | 17-05-2015
Quin relat, engoixa he sentit al llegir-lo. Visitar la tomba d'un mateix, una idéa original.
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!