Incondicional

en majúscules, ni l'obstacle més insalvable: físic, mental, li poden....Un relat colpidor i tendre que et fa paladejar el regust salat i amarg de les dues llàgrimes que clouen aquesta bella historia.

Una abraçada

leonardo

Així AMOR amb majúscules. !
Preciós relat , Naiade . D'aquells que es queden en un raconet del cor.
Una abraçada i bon estiu !

Que fan deixar les llàgrimes a l'hora de lliegir!
I gràcies pel teu comentari al meu relat, que vas fer just al meu aniversari! :)
Encara que podem perdre els sentiments del passat amb memòria, però també hi han casos, com aquest d'amor incondicional, fins i tot uns sentiments subconsients cap a una altre persona i a vegades desconeguda. Amor és un sentiment "màgic". Una abraçada, L

És un relat molt colpidor i tendre. Per desgràcia quan arriba una malaltia com aquesta és quan les persones manifestem l'autèntic i indestructible amor.

M'ha agradat molt i no cal que et digui que està molt ben escrit.

Una abraçada,

Materile

El Pere mor a braços de la Rita, però l’amor que ha lliurat tota la vida no pot morir. Potser les dues llàgrimes de la Rita han rajat de la mateixa font de l’amor que no es qüestiona ni davant de la mort.
L'amor del Pere, gravat a la consciència, el durà just al punt on retrobar-se de nou amb la Rita.
Una forta abraçada
Joanalvol

joan.

molt dur però que si miren al voltant es molt real, la vida que va acabança
amb patiment, Alzheimer, amor impotent, l’adéu.
Bon relat
Salutacions
Josep

Quan d’amor i tendresa hi ha en aquest relat! M’he emocionat!
Quan s’estima tant no hi mesura, i així ho transmets , ens descrius un sentiment sense límits.

L’he trobat preciós, morir abraçat a ella i ella sentir-ho, és tan bonic!

Una càlida abraçada,
núria

això és amor de veritat, entrega fins el final... no hi ha paraules.

gràcies per les teves reflexions, sempre és enriquidor el teu contacte

abraçades
joan

Un passeig per l’amor i per la vida,
a vegades de colors i altres moments amb tristes dolçors.
Ens fem grans i el temps passa
I l’amor incondicionalment abraça.
Una abraçada

L’incondicional és un tipus d’amor que no espera res a canvi, que ho dóna tot sense recompenses i s’entrega absolutament sense condicions.
I el Pere resulta un exemple exemplar, valga la redundància ;-))
La felicitat compartida al llarg dels anys ha establert entre ell i la Rita un lligam que ni el temps ni la malaltia han afluixat... i potser ni la mort pot trencar-ho!

El final, imagino que volgudament per tu com autora, evoca una imatge colpidora, al mateix temps dolorosa i tendra: una barreja efectiva!

M’ha alegrat tornar a coincidir amb tu en la darrera convocatòria sentimental.

T’envio una abraçada... no, aquest cop són dues,
Unaquimera

L'amor, gran sentiment, poderòs sentiment, bonic relat de l'estimació de dues persones, de com tot i portant tota la vida junts, l'amor segueix intacte, igual que al començament, vull sentir aquest amor.

Caram, quin final més brutal, pobre Pere! Però has fet una descripció perfecta de l'amor: crec que, senzillament, és donar. I En Pere ho donava tot, fins la vida. He gaudit i se m'han humitejat els ulls en llegir el teu relat. Penso en els anys que hauran viscut aquesta parella i somric. Una abraçada.

Aleix