(Im)prescindible

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
(IM)PRESCINDIBLE


—Un Marlboro Gold, si us plau.
—Són quatre amb noranta-cinc —contestà el propietari de l’estanc alhora que jo dipositava un bitllet de cinc euros al taulell—. Gràcies!
—A vostè. —responguí per cortesia.
Vaig sortir d’allà amb rapidesa. Ni tan sols sabia per què seguia comprant en aquell local. «Demà aniré a l’estanc del bulevard», vaig decretar amb fermesa, tot i que era plenament conscient que l’endemà tornaria a perdre la meva batalla diària contra la mandra i que el meu paquet de tabac seria comprat a la mateixa cantonada de sempre.
En sortir al carrer, una tramuntanella gèlida va atenuar l’aspre vel d’esgotament que irritava els meus ulls. En conseqüència, sense com va ni com ve vaig decidir donar un petit tomb pel barri. Tampoc creia que la Clara s’enfadés gaire si em demorava una mica, atès que les nenes ja dormien. Així doncs, vaig enfilar-me per un estret carreró que connectava amb el jardí de les tulipes, les calèndules i els lliris. Va ser a prop d’aquell preciós indret quan vaig adonar-me que una negror inusual tenyia el cel d’aquella nit estival. Tan sols una feble claror argentada m’il·luminava el pas.
Finalment, en un banc pròxim als jardins vaig posar punt final al passeig i vaig estrenar amb satisfacció la meva recent compra. De forma simultània, consultava la pantalla del meu smartphone. Fou en la pantalla d’aquell dispositiu addictiu on vaig presenciar colèric allò que feia dies que m’ensumava, allò que ja era un secret de domini públic: el Rafa, el Jan i el Roc estaven de viatge a Roma. Altra vegada se n’anaven per Europa sense mi!
Amb una tristor nostàlgica, vaig rememorar quan el Rafa em contava totes les seves cabòries amoroses, o tot l’esforç que havia fet per tal que el Roc aprovés tercer de BUP, o quan tres mesos enrere havia estat nits senceres al telèfon escoltant com el Jan gemegava i es desfogava amb mi després de la seva separació. Que dur és creure que ets imprescindible i, a l’hora de la veritat, adonar-te que realment ets invisible.

Pseudònim
Rabalero

Comentaris

  • TEXT GENIAL[Ofensiu]
    Roger11panenk | 20-04-2022 | Valoració: 10

    Gran text Sergi! M'ha agradat molt, té una elevada qualitat literària! Segueix així!

  • BRILLANT[Ofensiu]
    atram12 | 20-04-2022 | Valoració: 10

    Un plaer poder llegir històries com la teva!
    Segueix així Sergi, ja estic desitjant llegir-ne més :)

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

297840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!