Cercador
Idus de març
Un relat de: deòmises- Compartir:
Com qui espera amb desfici la fi dels idus
De març esquivant la fortuna
De l'auspici, cullo la runa
Abandonada per ignots individus
I construeixo amb els residus
Castells al damunt de la més alta duna
Que seran usats de comuna tribuna
Per virginals espectres vidus.
Com qui escolta llur discurs fràgils, amido
Els àmbits del desert, les llunes
Que brillen en el llac assidu
I guardo per sempre totes les engrunes
De llum, de sorra mentre crido
El meu nom, que oblido, enmig de les vedrunes.
Comentaris
-
Perdona[Ofensiu]Sergi Yagüe Garcia | 06-10-2007
T'he posat demoises, quan és deomises. No resulta fàcil escriure amb el braç enguixat!
Sergi -
Vocabulari[Ofensiu]Sergi Yagüe Garcia | 06-10-2007 | Valoració: 9
Hola, demoises.
Ja em va dir Aneris que tenies una forma molt especial d'escriure, i ja ho he pogut veure.
Trobo que domines d'una forma espectacular el llenguatge (i no ho dic només per aquest poema, sinó també per d'altres que t'he llegit) i tens un extens i ric vocabulari.
Val la pena llegir-te, de veritat.
D'altra banda, em sembla que algú ja t'ho ha dit, el fet de buscar la rima consonant perfecta, de treballar tant la mètrica, fa que (sense deixar de ser una feina admirable) els teus missatges corrin el risc de perdre la força que, indubtablement, tenen.
Però això és una qüestió de gustos (jo reconec que faig una poesia estranya, fins i tot críptica a vegades), a nivell qualitatiu i tècnic, els teus versos són impecables.
Un plaer, noi.
Sergi Yagüe
P.D: el 9 és per la teva obra en general, no només per aquest poema.
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306722 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978