I TOT COMPTANT ELS 186 ESGLAONS, UN CATALÀ A UN CAMP NAZI

Em dic Josep, soc català, visc a París i vaig sobreviure al camp d'extermini de Mauthausen.

En alliberar el camp jo era un mort vivent; no sabia res, no me'n recordava de ningú i, per això, vaig passar mesos en un hospital fins que vaig tornar a ser persona; una persona diferent de la que era abans.

Jo era un jove a qui li agradaven les carreres de bicicleta i, era Mosso d'Esquadra quan va començar la guerra anomenada Civil. Vaig remuntar la carena, com diu el poeta, perquè veia que el meu país ja no era el que era. Vaig anar a raure al camp d'Argelers, del que poca cosa puc dir que no se n'hagi escrit. A França, em vaig allistar per anar en contra dels nazis i, després d'un temps, vaig ser fet presoner. Vaig ser capturat i transportat en un tren de bestiar. Pitjor que el bestiar, alguns morien aixafats, de gana o de set.

En arribar, els companys del barracó em van mostrar els forns. Vaig sentir la ferum i vaig pensar que de Mauthausen sols en sortiria mort. Ens raparen els cabells, ens prengueren la roba i la substituïren per un vestit de ratlles. Ens tatuaren un número. Llavors va començar la nostra tortura.

Estirats a la bruta llitera vàrem passar temps d'hivern, d'estiu i de primavera. Vaig veure morir a companys i mai em passà pel cap fugir; veia el que els passava si s'intentava.
Per sort, mai em van fer treballar als forns crematoris, sols pujar carregat amb pedres la maleïda escala comptant un a un els 186 esglaons.

Al costat d'en Max, un gitano hongarès, com teníem tanta gana, ens arrossegàvem per darrere del barracó fins als cubells d'escombraries dels oficials i menjàvem peladures de patata o el que fos que trobéssim. Sabíem que podrien fotre'ns un tret si ens atrapaven, però, si omplíem la panxa estàvem més contents; una felicitat estranya.

I tot comptant els 186 esglaons, va arribar el dia que Hitler va caure i ens alliberaren. La meva història no l'ha escrit Montserrat Roig, però - Sí, soc un supervivent!- I així ho explico a una meva familiar