Cercador
I més... I més...
Un relat de: Eric Martinez-No si us plau, no...
Però somrius i dispares, i avances, avances per les escales mentre la gent s'aparta de tu... Et tenen por, i això t'encanta... Mira com corren, com ploren... Continues disparant mentre puges a l'últim pis, i una vegada arribes al final del teu camí, et posiciones assegut a la cornisa que serveix de mirador, del centre comercial...
Mires al cel i dius...
-T'agradat?! M'he guanyat un lloc al teu costat?!
El sol il·lumina la situació, i amb el fusell a la mà, et poses dret a la cornisa, i mirant al cel, et deixes caure... Esperant que alguna cosa t'elevi al cel. Però no puges... Baixes... I mentre més baixes... Més calor sents... I mes... I mes...
Comentaris
-
Dualitat de cel i infern[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 28-03-2020 | Valoració: 10
Està ple de sang i d'odi, doncs aques personatge és un psicòpata que anirà a l'infern amb aqueixa dualitat . La primera pregunta ho diu tot, perquè si l'ésser està ple de sang és que té sang freda. Molt complet, aquest relat.
Perla de vellut -
Sang i fetge...[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 09-01-2020 | Valoració: 10
A mi, les pelis de terror sempre m'han fet por... Dràcula encara m'ho fa... potser si fos un de condició gai fora excitant i tot!... Les escenes de sang i fetge, mostres, anacondes, m'estimo més no veure-les... a dormir s'ha d'anar relaxat o amb la imatge d'angelets voletejant a redó del llit. El teu relat "I més...i més", com no el veig en imatge viva i si amb mots...l'efecte que em produeix és una altra sensació. I és que aquesta imatge d'anant remuntant graó a graó fins arribar a a consumar per complet l'acte homicida, és molt potent en el sentit psicològic i àdhuc jo diria espiritual... Per què el "Rambo" personatge del teu relat vol arribar al nirvana a través d'aquest ritual o exercici d'iniciació que consisteix en fer vessar la sang a tord i a dret sense cap contemplació. L'escalfor que sent en caure al buit podríem dir que és el clímax! Per cert, diuen que quan hom cau d'una gran altura no experimenta cap mena de dolor físic. Donat que el cos físic i el astral(el de la consciència), és separen en aquell moment... Vet aquí l'escalfor que nota el teu personatge del relat.
-
Infern i cel[Ofensiu]SrGarcia | 04-01-2020
Una descripció molt bona del pensament d'un psicòpata: "Et tenen por, i això t'encanta."
Sense cap remordiment, pensant fins i tot que s'ha guanyat un lloc al cel.
El relat no deixa de tenir la seva moral: si et tornes assassí en sèrie, aniràs a l'infern.
Potser podríem afegir que si no, també; però això ja és una altra cosa.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Contes de Santa Coloma: L'Home Falcó.
- Contes de Santa Coloma: la llum de la finestra
- Contes del Raval: Roig
- Contes del Raval: L'orfe ric
- Contes del Raval: Clau Tancada
- Contes del Raval: La sabatera del carrer Petxina.
- Contes del Raval: Els set desitjos de la nit de Sant Joan
- Contes del Raval: La Criolla
- Contes del Raval: Un conte de Gràcia
- Contes del Raval: Xocolata desfeta. (NOU)
- Contes del Raval: Plaga.
- Contes del Raval: Nit de difunts.
- Contes del Raval: El Regal
- Contes del Rabal: Insectes
- El nen que volía la lluna