Cercador
I el temps es para
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Queden menys segons per viure. Queden menys melodies per gaudir. Queden menys veus per escoltar. Sé que La Mort m’espera fora d’aquesta habitació, afilant la dalla. Sí, això és el que escolto de fons, el gèlid acer polint-se a poc a poc. A través de la finestra veig que els arbres es van nuant a causa del fred.
—Sé què sentiu... —xiuxiuejo.
I ho sé a la perfecció. Estic a l’hivern de la vida, el període en què la pell penja i els pensaments es van esborrant lentament. I aquests records se’ls emporta el vent per no poder veure’ls mai més.
La porta de l’habitació s’obre.
Els ocells, que descansaven plàcidament en un arbre, fugen. Les flors es marceixen. El cel es torna gris. Respiro amb dificultat.
Algú s’apropa. Les seves passes són... estranyes. Cada cop que es movia em sentia pitjor, com si la meva ànima no pogués aguantar la pressió i volgués fugir.
—Va, mata’m —dic, mirant el paisatge.
Alço la vista i veig una mà esquelètica agafant una dalla. És La Mort. Posa l’arma a prop del meu coll. La meva cara queda reflectida en la fulla de la dalla.
Tanco els ulls.
—Endavant...
I el temps es para.
Pseudònim: Alejandro Neruda
—Sé què sentiu... —xiuxiuejo.
I ho sé a la perfecció. Estic a l’hivern de la vida, el període en què la pell penja i els pensaments es van esborrant lentament. I aquests records se’ls emporta el vent per no poder veure’ls mai més.
La porta de l’habitació s’obre.
Els ocells, que descansaven plàcidament en un arbre, fugen. Les flors es marceixen. El cel es torna gris. Respiro amb dificultat.
Algú s’apropa. Les seves passes són... estranyes. Cada cop que es movia em sentia pitjor, com si la meva ànima no pogués aguantar la pressió i volgués fugir.
—Va, mata’m —dic, mirant el paisatge.
Alço la vista i veig una mà esquelètica agafant una dalla. És La Mort. Posa l’arma a prop del meu coll. La meva cara queda reflectida en la fulla de la dalla.
Tanco els ulls.
—Endavant...
I el temps es para.
Pseudònim: Alejandro Neruda
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!