Història de transformació

Història de transformació

L'escenari només l'omple ell. Busca la poesia en el ballet creatiu, innovat, al ritme de l'alegria i la caritat. Ell s'expressa així; recaragolant-se, giravoltant, fen salts harmònics, contorsions noves, picant de peus a terra i donant volteres com si res. Estones sembla més un acròbata que un dansarí. El seu ritme és estrident i de sobte para en sec. En fa bellesa de la dansa. Recerca giragonses, compon passos cerimonials, agermanats; posicions ordenades, manifestacions diferents. L'hi encanta deixar-se anar. Deixa empremtes a cada moviment estilitzat. Talla l'aire i l'alè dels espectadors. Cada gest corporal, cada composició està enfocada a definir una de les virtuts humanes més nobles, la caritat. La vol exterioritzar com ningú. Inconeguda, autèntica, resplendent. Una bella art.
Avui, dansa per un públic sorprès, entregat i atent, per una concurrència irrellevant que no s'han mudat gens. Per proscrits, diria algú. Per gent que no han pagat entrada i vesteixen poc decoroses. Unes persones que sols miren, respiren. Gaudeixen. Puntualment, el dansaire s'ha acollit a un ritme estrepitós que el porta a la beneficència. La coreografia és bella, ben coordinada, imprevista, harmoniosa, fascinant. Quan l'escena és lenta i plàcida apareix una bondat generosa en cada gambada. Filantrop com és, se sent tan complet dansant per als sense sostre que no té pressa en finalitzar. Aixopluc, els captaires segueixen escarxofats a les butaques; a fora plou a bots i barrals, el so de la pluja és l'única música que els acompanya. Sol a dalt l'escenari, s'ha transformat; avui ha creat l'obra més caritativa de la seva vida.


Montse