Cercador
Hi ha vivències definides com a crims o com a càstigs
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
HI HA VIVÈNCIES DEFINIDES COM A CRIMS O COM A CÀSTIGS
La Mar volia ser ballarina de ballet, sentia un deliri immens per aquest tipus de dansa, els pares, però, no ho compartien, li posaven tota mena de traves per treure-li’n del cap. Tot eren reprotxes, la desanimaven repetint-li, una vegada i una altra, que no era un bon futur, que patiria lesions òssies... mai li donaren suport, malgrat tot, aconseguí ser-ho. Vessà felicitat a dojo en veure fet realitat el seu desig gràcies al seu encoratjament. Els pares, però, mostraren indignació i aflicció, tanmateix, passat el temps, definiren la professionalitat amb què ballava d’excepcional, fins i tot, arribaren a sentir orgull en veure-la ballar.
Dissortadament, la Mar patí un accident greu que l’impedí tornar exercir com a ballarina. Va ser un crim atroç que li traí les ganes de continuar vivint, a poc a poc, però, ho va anar acceptant. Veure altres persones en circumstàncies similars a la seva i saber que podia fer altres coses o les que feia executades de diferent manera, la tranquil·litzà, a més, confiava en els avanços de la medicina. Tot plegat, li ajudà a apaivagar el desassossec que l’assolava.
Els pares es culparen del succeït pensant que era un càstig per haver-la tractat com ho havien fet i per no haver respectat el seu anhel. Veure-la enllitada i immergida en aquella tristor tan profunda, els provocà desconcert i recança. Sofriren abatiment per no saber què fer per veure-la animada i recuperada.
Tanmateix, s’adonaren que no respectar l’opinió d’una persona i treure-li la llibertat d’actuar era un perjudici irremeiable per als implicats i afectats. Sentiren vergonya i penediment dels errors comesos.
Sortosament, la Mar es recuperà i tornà als escenaris! L’alegrança que desbordava era desorbitada. Agraí a la medicina, a la perseverança, voluntat i optimisme que havia mostrat, però sobretot, als ànims i empenta que li donaren els pares, per poder tornar a fer allò que tant l’il·lusionava, ballar ballet.
Hi ha vivències definides com a crims o com a càstigs.
Pseudònim:
Ailec
La Mar volia ser ballarina de ballet, sentia un deliri immens per aquest tipus de dansa, els pares, però, no ho compartien, li posaven tota mena de traves per treure-li’n del cap. Tot eren reprotxes, la desanimaven repetint-li, una vegada i una altra, que no era un bon futur, que patiria lesions òssies... mai li donaren suport, malgrat tot, aconseguí ser-ho. Vessà felicitat a dojo en veure fet realitat el seu desig gràcies al seu encoratjament. Els pares, però, mostraren indignació i aflicció, tanmateix, passat el temps, definiren la professionalitat amb què ballava d’excepcional, fins i tot, arribaren a sentir orgull en veure-la ballar.
Dissortadament, la Mar patí un accident greu que l’impedí tornar exercir com a ballarina. Va ser un crim atroç que li traí les ganes de continuar vivint, a poc a poc, però, ho va anar acceptant. Veure altres persones en circumstàncies similars a la seva i saber que podia fer altres coses o les que feia executades de diferent manera, la tranquil·litzà, a més, confiava en els avanços de la medicina. Tot plegat, li ajudà a apaivagar el desassossec que l’assolava.
Els pares es culparen del succeït pensant que era un càstig per haver-la tractat com ho havien fet i per no haver respectat el seu anhel. Veure-la enllitada i immergida en aquella tristor tan profunda, els provocà desconcert i recança. Sofriren abatiment per no saber què fer per veure-la animada i recuperada.
Tanmateix, s’adonaren que no respectar l’opinió d’una persona i treure-li la llibertat d’actuar era un perjudici irremeiable per als implicats i afectats. Sentiren vergonya i penediment dels errors comesos.
Sortosament, la Mar es recuperà i tornà als escenaris! L’alegrança que desbordava era desorbitada. Agraí a la medicina, a la perseverança, voluntat i optimisme que havia mostrat, però sobretot, als ànims i empenta que li donaren els pares, per poder tornar a fer allò que tant l’il·lusionava, ballar ballet.
Hi ha vivències definides com a crims o com a càstigs.
Pseudònim:
Ailec
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 18-04-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!