HI HA UNA FINESTRA AL CEL

Un relat de: brins



HI HA UNA FINESTRA AL CEL

Hi ha una finestra al cel,
des d'on un cantautor defensa
la seva terra... la seva gent.
Una motxilla, unes xiruques
i uns sentits acords de guitarra
obren porticons cada albada
per explicar mil somnis diàfans,
malgrat que ombres de núvols
parlin de llunes enfosquides...
Diuen que Aragó és aigua i llum,
foc que crepita sense cap secret,
record que perviu a cada pedra.

Hi ha una finestra al cel,
on s'entonen bells cants a la vida,
escalf perquè puguin retornar
emigrants que deixaren la terra
tot i que no se'n volien allunyar;
els ocells han fet un petit niu
a l'ampit, al costat dels vidres,
per escoltar-los ben a prop,
i com el bon vi que s'ennobleix
dins d'un cos que rondina,
senten com la veu lluita i creix.

Saben que el cantautor és lluny,
però el senten molt a prop...

Comentaris

  • Finestra oberta de bat a bat[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-04-2011 | Valoració: 10

    Continuo amb la meva idea de posar-me al dia respecte de lectures que tenia pendents de produccions teves, així que, després de les “Ales...” avui li ha tocat el torn a aquesta finestra celest que tan bona sonoritat té:
    des d’ella brollen “bells cants a la vida” emesos amb una veu que “lluita i creix”. No és la de qualsevol, sinò la veu de qui “defensa la seva terra... la seva gent”, capaç d’explicar “mil somnis diàfans”.

    Aquest homenatge teu, tan càlid, a una persona tan especial, m’ha fet tornar a sentir-ho a prop, malgrat la seva marxa... que no ha aconseguit l’oblit, i tornar a sentir la seva veu, malgrat el silenci obligat... que no ha acallat el seu cant.

    Ah, Gràcies per compartir la teva experiència del tercer quart del rellotge amb mi, brins: m’ha fet riure de valent! Però no pateixis, que ets un cas únic, ni molt menys...

    T’envio una abraçada enriallada,
    Unaquimera

  • N’hi ha més d’una de finestra al cel[Ofensiu]
    joanalvol | 14-02-2011 | Valoració: 10

    I més d’una porta també. Merescut homenatge a l’home digne que no va tòrcer mai el braç. Que sempre va donar la cara amb l’intent de desemmascarar la farsa. Això ho feia cantant i amb quatre acords de guitarra.
    Un poema molt sentit, molt humà que diu molt de tu, que l’has escrit.
    Potser també hi ha una finestra pels poetes, lletraferits humils.
    Una abraçada, Pilar
    Joanalvol

  • Per sempre[Ofensiu]
    Naiade | 10-02-2011 | Valoració: 10


    Un homenatge ben merescut. Amb poemes com el teu, sents que encara que sigui mort no morirà mai dins els que l’admiràvem.

    Una forta abraçada

  • Poema universal...personal...però ben real!!![Ofensiu]
    free sound | 29-01-2011 | Valoració: 10

    Hi ha persones que no moren mai,
    hi ha músiques que sempre perduren...
    i hi ha records que mai s'obliden.
    Gràcies per les teves paraules i els teus comentaris...

  • Homenatge[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-12-2010

    a una gran persona a la que sempre he admirat per la seva valentia a l'hora de dir les veritats.
    Molt bones festes, Pilar!
    Una abraçada plena d'admiració i carinyo.

  • El resultat és[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 09-11-2010 | Valoració: 10

    El resultat és un magnífic poema, homenatge dedicat al personatge noble, honest, sincer, divertit, seriós; encantador cantautor i magnífic diputat per la seva terra.
    Gracies pel comentari que vares fer al meu relat
    Malalts
    Una abraçada
    Lluís Cusidó

  • tendre i[Ofensiu]
    joandemataro | 07-10-2010 | Valoració: 10

    bonic homenatge a un gran personatge, dels que deixen emprempta, dels que cada dia hi ha menys...
    et felicito pilar
    una abraçada de mataró
    joan

Valoració mitja: 10