Cercador
Haurà valgut la pena viure
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Haurà valgut la pena viure
Mai havia perdut l’esperança de concebre una vida, de sentir a la seva panxa el fruit d’una gran història d’amor. La realitat, però va ser molt diferent. El test d’embaràs mostrava dues ratlles rosa, dues. No s’ho volia creure, no podia ser, no en aquest moment. A dia d’avui la seva existència era molt complicada, el negoci no rutllava, des de la mort del pare i malgrat la seva empenta s’aguantava tot en un difícil equilibri, una bufada de vent podia decantar la situació cap el ressorgiment o cap a l’infern.
La mare ja no era el seu puntal, la seva referència. Ara era ella la que portava l’arjau. Les tornes començaven a canviar i els braços de la balança no mantenien els principis d’igualtat. I no volia continuar amb el Pau. No el suportava, era un pedant, un fatxenda, un gandul. Ni tan sols les trobades carnals tenien cap espurna, tot era avorrit i rutinari. Com podia ser que els deus li donessin ara el que havia desitjat tan fervorosament? D’altre banda, passava un xic de la quarantena, estava forta i sana i encara es podia menjar el món sense ennuegar-se. Volia perdre aquesta oportunitat de ser mare? Va tornar a mirar el petit dispositiu que acabava de canviar la seva vida. Una mena de coratge envaí el seu cos i com si fos el personatge principal d’una llegenda va decidir convertir-se en el cap de la seva petita família i es va posar a cantar amb una veu forta i potent: “Sé que no hi ha garanties però intentar-ho és el teu deure...” "Si ho sabessin Els Catarres"...
Pseudònim
Sofia Barbal
Mai havia perdut l’esperança de concebre una vida, de sentir a la seva panxa el fruit d’una gran història d’amor. La realitat, però va ser molt diferent. El test d’embaràs mostrava dues ratlles rosa, dues. No s’ho volia creure, no podia ser, no en aquest moment. A dia d’avui la seva existència era molt complicada, el negoci no rutllava, des de la mort del pare i malgrat la seva empenta s’aguantava tot en un difícil equilibri, una bufada de vent podia decantar la situació cap el ressorgiment o cap a l’infern.
La mare ja no era el seu puntal, la seva referència. Ara era ella la que portava l’arjau. Les tornes començaven a canviar i els braços de la balança no mantenien els principis d’igualtat. I no volia continuar amb el Pau. No el suportava, era un pedant, un fatxenda, un gandul. Ni tan sols les trobades carnals tenien cap espurna, tot era avorrit i rutinari. Com podia ser que els deus li donessin ara el que havia desitjat tan fervorosament? D’altre banda, passava un xic de la quarantena, estava forta i sana i encara es podia menjar el món sense ennuegar-se. Volia perdre aquesta oportunitat de ser mare? Va tornar a mirar el petit dispositiu que acabava de canviar la seva vida. Una mena de coratge envaí el seu cos i com si fos el personatge principal d’una llegenda va decidir convertir-se en el cap de la seva petita família i es va posar a cantar amb una veu forta i potent: “Sé que no hi ha garanties però intentar-ho és el teu deure...” "Si ho sabessin Els Catarres"...
Pseudònim
Sofia Barbal
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 09-05-2022
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!