Cercador
Gotes de món
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
De primer van foradar-me les orelles
i de llavors ençà duc arracades.
No prengueu aquest bosc per una alzina.
Maria-Mercè Marçal
El dia és gris, però t’embarques a l’aventura planejada.
Abans de la caiguda lliure et posen un nom i un vestit, i escullen foradar-te o no les orelles. És llavors quan et permeten començar a caure. Alliberes un peu a l’abisme paradisíac més adequat a la teva roba, empunyes l’arbre del cim i trenques la branca sense voler-ho encara, mentre un tro entenebreix l’immens paratge de colors amb el mar al fons.
A l’ inici d’aquest paradoxal descens de l’alba, et va amarant una estranya pluja de la qual, absurdament, no t’ assecaràs mai del tot. Les gotes indelebles només cauen, com tu, i caure és la raó de ser de les fulles, dels dies i dels teus cabells marrons com les arrels.
La caiguda només et romandrà lliure si no confons la pluja amb la teva veu.
i de llavors ençà duc arracades.
No prengueu aquest bosc per una alzina.
Maria-Mercè Marçal
El dia és gris, però t’embarques a l’aventura planejada.
Abans de la caiguda lliure et posen un nom i un vestit, i escullen foradar-te o no les orelles. És llavors quan et permeten començar a caure. Alliberes un peu a l’abisme paradisíac més adequat a la teva roba, empunyes l’arbre del cim i trenques la branca sense voler-ho encara, mentre un tro entenebreix l’immens paratge de colors amb el mar al fons.
A l’ inici d’aquest paradoxal descens de l’alba, et va amarant una estranya pluja de la qual, absurdament, no t’ assecaràs mai del tot. Les gotes indelebles només cauen, com tu, i caure és la raó de ser de les fulles, dels dies i dels teus cabells marrons com les arrels.
La caiguda només et romandrà lliure si no confons la pluja amb la teva veu.
Comentaris
-
caure les fulles[Ofensiu]Imma Cauhé | 26-11-2014
Trobo una mica pessimista el relat, no tot es caure, també hi ha estones de volar i mantenir-se dret. I es porten arrecades fins que un diu prou i se les treu.
-
Poètic![Ofensiu]Montse Guillén Galimany | 18-11-2014
Molt poètic! M'agrada. Enhorabona!
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!