Cercador


Llista categories

Gossos.

Un relat de: Joan Colom
Si heu llegit els meus relats, segurament sabreu que sóc fill únic —vull dir que era fill únic, fa un fotimer d'anys— i que, en compensació de no tenir germanets, els pares em van comprar un cocker perquè estava enamorat de tots els gossos del barri. Encara m'agraden, els gossos, me'ls miro anant pel carrer, si l'amo em deixa no em puc estar d'acaronar els cadellets i cada vegada més —cosa estranya perquè hauria de tenir-ho assumit— em meravella com pot haver-hi tanta compenetració entre dues espècies tan allunyades com l'Homo sapiens i el Canis lupus familiaris, malgrat saber que a la base de tot hi ha el fet que l'amo, que li dóna protecció i menjar, és per al gos el cap de la llopada.

La nota curiosa és que aquesta atracció es manifesta de forma diferent quan veig un gos per la tele. Abans heu de saber que només la miro de nit: a les nou deixo el que estava fent i l'engego, per veure les notícies mentre sopo. En acabat de sopar i amb els plats rentats, a les deu, m'arrepapo a la butaca, sintonitzo alguna pel·lícula de ficció o documental i, si no n'hi ha cap que m'interessi, acostumo a posar el canal 24 h. Doncs bé, quan apareix un gos a la pantalla, tant si és en una pel·lícula com en un anunci, per exemple de menjar per a gossos, sense badar boca emeto un so gutural que podria qualificar de sorpresa, com si digués "Mira'l, que eixerit!" i que representaré escrivint "he!"*.

Fa gairebé un any que m'està passant això, em resulta enutjós però és com una resposta reflexa que no puc evitar: quan surt un gos a la tele i me n'adono, ja he deixat anar el "he!". Ho he comentat amb amics, ho han trobat graciós i no li han donat cap importància, però d'aquí a uns mesos, a la pròxima visita al psiquiatre, penso explicar-li.


* Posats a descriure'l, diria que s'assembla més a l'onomatopeia "he" —de riure, fent "hehehe"— que a la interjecció "eh", però això sí: amb la boca tancada. La millor manera de fer-vos-en una idea seria anar aproximant-vos-hi fins a reproduir-lo: primer hauríeu de riure, fent tres emissions sonores "he! he! he!", després intentar repetir la rialla però amb la boca tancada i finalment, mantenint la boca tancada, limitar-se a una única emissió sonora "he!". No sé si aquest tipus de fonacions tenen un nom. Si algun lector ho sap, li agrairia que m'ho digués.


Comentaris

Afegir comentari
  • Animals[Ofensiu]
    SrGarcia | 26-04-2025

    Com a ornitòleg aficionat, m'agraden les gallines, oques i corbs. Alguns d'aquests últims poden parlar com els lloros. Cal no fer cas a la dita castellana sobre criar corbs.
    La majoria de persones tenim una relació especial amb alguns animals, això ens ajuda a viure, és cert.
    La reflexió sobre "he", al teu estil de sempre.

  • Gossos[Ofensiu]
    Xavier Valeri Coromí | 25-04-2025 | Valoració: 10

    Son un bon company. A vegades, ells també emeten sons molt humans. És un relat tendre sobre l'escalf que donen els peluts quadrupedes.

  • m'ha fet somriure[Ofensiu]
    Atlantis | 25-04-2025

    Sigui veritat o no, m'ha fet somriure. Els records de la infància apareixen sovint, sobretot quan et fas gran.

  • Jo faria...k[Ofensiu]
    Prou bé | 25-04-2025

    ...cas dels amics que no li donen gens d'importància al què fas.
    Potser el que sí és més per pensar-hi és el fet de creure que ho has de consultar amb el psiquiatre.
    Amb total cordialitat.

    PS hi ha gent que parla sola, n'hi ha que cantusseja baixet, n'hi ha que riuen O somiquegen per un pensament inesperat, n'hi ha que...
    És com un diàleg amb un mateix quan no tens ningú al,costat.

l´Autor

Joan Colom

413 Relats

1170 Comentaris

141626 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >