Gingebre

GINGEBRE

Per dormir nens que ploren normalment els pares els acaronen mentre els hi canten cançons dolces que fan que el plor del nen minvi fins que dormi i revisqui el matí següent. A mi no m'ho feien, als meus pares no els hi agradaven ni les cançons, ni els passejos amb el cotxet pel passadís de casa ni el xumet. El que em feien era tallar-me un petit tros de gingebre i fregar-me'l a la galta; no penseu que eren mals pares, m'ho feien de manera delicada, no tinc records del meu pensament instantani d'aquell moment, però funcionava, m'adormia.

Ja no em puc desfer d'ell, sempre en tinc al primer calaix de la tauleta de nit. Mai he necessitat ambientador a casa, obro el calaix i tota la casa fa olor de gingebre. Me'l poso per tot: pel concert d'hivern de primària, pel primer dia al nou institut o per les competències bàsiques de quart de l'ESO.
Avui he quedat amb el Miquel perquè m'ha dit d'anar al cine a la tarda, m'agrada, moltíssim. Abans de sortir de casa m'he posat gingebre a la galta i he sortit corrents per no arribar tard. Al cinema ens hem donat la mà dues vegades i a la segona d'aquestes ens hem somrigut, tot va bé, és el gingebre. En sortir del cine, a la cantonada ens hem començat a fer un petó. No és el meu primer petó, però si el primer amb tanta efusivitat. M'ha començat a petonejar de forma repetida, i els seus llavis s'han separat dels meus i ha començat a fer una carretera de saliva per tota la meva cara, no m'ha agradat gaire, però no em queixo perquè sembla content. De cop i volta ha parat, se li han començat a inflar els llavis, m'ha dit, de forma tallada, que no podia respirar, l'he portat a l'hospital. Quan han arribat els seus pares he simulat que estava preocupada, per sort han insistit que era tard i que tornés a casa.

M'he estirat al llit. No sé ben bé que ha passat avui, estic segura que ha estat el gingebre, un amulet mai deixaria que hagués de continuar patint el pitjor petó del món.


Signat:
Laia Ollé