Gestar i avortar: tornar a començar

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
Gestar i avortar: tornar a començar

Es deixava envair per la nostàlgia del futur i la mort; es deixava embriagar a qualsevol preu. No sabia ben bé de què. Viure era suficient sense plantejar-se cap altre motiu. Es ponia el sol i tancava els ulls. Es feia un silenci amb murmuris de fons esmorteïts a l'oïda i es tornà sorda. Dubtes i dubtes sobre la gestació del final i l’avortament de l’inici dels temps.

Inici i fi. Ara és el moment. Ara és quan adverteixo que porto molt parlant des de fora, parlant de mi en tercera persona perquè dissociar-me del meu físic es fa més amè. Vull decidir quan prendre foc i quan el temps és tan efímer que els dubtes versen sobre el cap i la cua. No recordo qui vaig ser en un passat i si deixo de ser, desconec qui o què podria ser perquè si morir significa existir vull morir per ser.

El no-res és l’origen de l’intangible sense ser conscient. Ho dic així perquè no sabria com explicar-me millor. Sé que quan tanco els ulls i dormo sense recordar més tard el que he somiat és quan em trobo més a prop de l'intangible de no-ser per una mortal com jo. No sóc gaire espavilada amb el present; a vegades penso que visc per inèrcia perquè és el que em toca. Com em plantaré davant el pastís i bufaré les espelmes si no sé si sóc aquí o en una dimensió desconeguda. Torno a començar i ja em toca bufar. S’acosten uns éssers que no sé qui són. No els distingeixo perquè s’amaguen en la penombra i, de cop, foscor. S’apaga el món.

Ara sóc i ara deixo de ser. Què faré amb aquesta realitat dura que em fa sentir tova per dins? Gestar nous horitzons. Avortar els confins de la línia imaginària per plan. Potser faig una parada i baixo com qui clama que s’aturi el món per trobar altres perspectives. Fins ara sentia una sensació de llibertat, que per res em corresponia a mida que passaven els dies. I sense haver-m’ho pensat, em sento claustrofòbica amb el meu in crescendo mental de realitats dissociades. Quan menys m’ho espero surto de dins l’ou i em trobo amb llums de colors.

Comentaris

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

297840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!