Galàxies llunyanes

M'agradat molt. Una abraçada, David...

Sens dubte, pel que he experimentat llegint alguns dels relats que s'han presentat aquest mes al concurs, la ciència-ficció dóna per molt... La majoria de les històries que he llegit mereixerien una continuació... La teva n'és un clar exemple.
Que tinguis un molt bon 2014!

i torna al Born.
O la història que recomença. Tal vegada cercles dins d'altres cercles? El temps circular, o la vida que no sap fer altres coses...? M'ha agradat molt, i sobretot m'admira aquesta capacitat de fer un bon relat de CF amb un estil personal i directe. Moltes gràcies pel teu comentari; jo no conec molta literatura CF, però he llegit molts cómics, que també valen...;-)
I què bé ens ho passem fent microrelats, mmm? Petons

a

M'he pujat en un Sputdrowerbèstia 14 i he donat la volta a la Terra en un minut impressionant! Ho has descrit tot. I prou. I has insinuat molt i molt més que ens escriuràs, oi? Una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal!

Aleix

Igual que en rnbonet i L’Home Fosc, quedo a l’espera del relat que anuncies...
En poq ues, poquíssimes paraules dius molt i insinues molt més.
—Joan—

però en els fons, com més lluny volem mirar, més ens n'adonem que tot ho tenim a l'abast, i que de fet, tots els nostres somnis intergal·làctic, els tenim dins d'un toll i el seu microcosmos evolutiu primari, tot un món desconegut també!

Una bona reflexió fantàstica de caire realista, per cert, no anaves a explicar-nos una història...?


Ferran

M'estava imaginat planetes inhòspits i allunyats, i al final era la mateixa Terra! Que en som d'ingenus a vegades que busquem coses noves a indrets llunyans i les tenim davant els nassos! Bon relat! I gràcies per passar-te pel meu ^_^
Edgar

Si és així, benvinguda serà la continuació. La llegirem, amb temps i ganes...
Però.... serà 'el nostre pa de cada dia'? Una gran paràbola/metàfora? Perquè si comencem amb 'realitat-ficció', tot és possible!

Salut i rebolica!