GALANT DE NIT

Descrius uns instants d'absoluta plenitud. Després de l'excitació sexual, del sadollament de la set, ve la calma. L'observació del moment precís, tot bell, ple de sensualitat, un conjunt que fa sospirar. Uns segons preciosos, atrapats per sempre més a les teves lletres, perquè nosaltres també els puguem paladejar.

Us revelaré un secret: vaig copiar aquest poema en un full de paper petit i vaig memoritzar-lo. Seguidament, vaig recitar-lo a cau d'orella de la meva parella quan ja érem acotxats i a punt d'agafar el son. Aleshores... bé, tampoc us explicaré fil per randa què va seguir, us ho podeu imaginar i us asseguro que quedaríeu curts en evocar el que poden arribar a sentir dos amants. Aquests versets actuen com l'espurna que enceta un foc eròtic molt difícil de controlar. Proveu-ho, proveu-ho...
Enhorabona, Nil, per tanta saviesa en transmetre sensibilitat a flor de pell.

un poema bell, evocador d'instants viscuts. comunió total amb la natura.

T’ ha agradat eh el meu particular Sant Jordi? Hracies per llegir comentar i valorar ets un bon amic

És increíble com a partir d'una flor basteixes un poema tan olorós. Fantàstic! Emocions a pell de flor. Una forta abraçada.

Aleix

Gràcies Nil, pel títol que m'has oferit, "fontana d'amor" i per les teues paraules que m'han agradat i m'han fet sentir-me bé.
Seguirem llegint-nos.
Una salutació.
Perla de vellut

M'encanta la imatge tant propera que mostres, i tan visual.
Increíble de tot cor.

Tanta bellesa en les paraules omple els llavis de gessamí, gràcies pel regust de nit i d'amor. Una abraçada!

Gràcies pe teu comentari a Caterina Albert, dona ofegada en un món masculí. Vols dir que Caterina era lesbiana o bisexual? No ho se, la veritat tampoc importa, uiiis que dic i tant que importa, no ser heterosexual en els anys que ella va viure era molt més difícil que avui dia. Em deia una amiga l'altra dia que potser moltes de les dones que no es casaven o eren...
Conec un seu nebot però la veritat es que en els moments que vam compartir no li vaig demanar mai per ella, tot i que es molt curiós que es passes els darrers deu anys al llit, allà rebia la gent, escrivia... vivia... malaltia? Mira ara si el veies el cosiria a preguntes.
Tinc un relat que segons diu una professora de literatura li recorda als seus.
Quan al Galant de nit, primer pensava en un penjador de roba, hahahah, ja m'he adonat de meu equivoc... sensual poema...

Sensualitat i bellesa és el que desprèn aquest poema, Nil; felicitats per com has sabut
arribar al cor del lector a través de paraules boniques i cultes.
Jo tampoc no sabia que "galant de nit" era una planta, però estigues segur que sempre més ho recordaré..

Gràcies Nil, per les teues paraules i per la visita al meu poema: Records d'infantesa, doncs ho has dit molt bé, ja tinc una certa edat i així és com vaig compondre aquest poema, recordant l'infantesa, que era molt alegre i un gran sentit de la joventut i sempre la recordaré.
Salut.
Perla de vellut

Podria ésser també, Olga, així com ho dius tu...Però el Galant de Nit és refereix al bonic i flairós arbust anomenat també Dama de Nit o Jessamí de Nit. Gràcies per compartir amb mi, a través del poema, aquesta flaira sensual i estrellada.

... mentre que la roba està ben còmoda al galant, la pell gaudeix de la pols estel•lar i la arena de la platja.

Una abraçada

Pinya de rosa

En els teus poemes i en els teus comentaris, dels que et documentes acuradament perquè ets una persona que vol sempre créixer culturalment.

Em fan gràcia també les teves anotacions per a que entenem millor els teus poemes. He de reconèixer que per a mi un "galant de nit" és un moble d'habitació on es posa la roba que t'acabes de treure i que no va al cubell de la roba bruta. Per tant, la teva indicació m'és absolutament necessària per a comprendre el preciós poema que elabores amb tant d'amor i precisió.

Et segueixo sempre.

Un xiuxiueig meravellós, que una escalfor recorri el teu cos en el vent de les nits d'estiu.
Enhorabona

Hola, Sr Garcia. Efectivament un galant de nit és un penja-robes. Però també és la Dama de Nit. El que no sé si és per influència castellana que pren aquest nom, vejam que tenen a dir els meus llegidors. Per quan a lo de medium, no té per que ésser "molt d'esquerres". Si bé és cert que Barcelona fou, al mateix temps que capital anarquista del món, capital esperitista. Però la mediumnitat és un do que tenim tots els humans, uns més despert que altres... Celebro que hagis trobat el meu poema sensual, aquesta era la meva intenció, salut! Nil.

Pensava que un galant de nit era un moble per a guardar jaqueta i pantalons mentre dorms. Ja veig que no.
Una poesia amerada de sensualitat.
Sobre la introducció no sé pas que dir, això de dedicar-se a ser mèdium em cau molt esquerre.

Llengint-ho amb una certa paciència me n'adone d'un poema amb molta sensibilitat pel galant de nit que estàs olorant, i el vé al cap quan jeies damunt la sorra fent l'amor.
Molt bo i amb molta bona dicció, que al llegir-lo és suau i tendre.

I ara em pregunte jo: Com has vist que el meu poema "Cos blanc" estava ja editat? Has anat a la meua pàgina o què?
Gràcies pel teu comentari, molt bé i detalls que et venen al cap. Doncs, el títol: El rinxol del temps, m'ha agradat. Vaja!!
Una salutació.
Perla de vellut.

M’ agraden els teus versos, son plens de sentiment i utilitzes paraules boniques i gens habituals. Jo crec que tambe deu ser gestes personals teves. El trobo molt bonic. Gracies per llegir-me i conentar. Si una mica tambe son records del passat