Fulls Folls: 2 - El sopar és a taula

Un relat de: Grocdefoc

- El sopar és a taula!
- Ja vinc!
Però no hi vaig. Continuo escrivint, compulsivament, en una pantalla que ho absorbeix tot; fins i tot allò que no es pot dir, que no es pot dir de viva veu. Si ho digués, alguna de grossa en passaria en la meva tranquil·la, austera, controlada, equilibrada vida.
De vegades penso que escriure és com despullar-se, però això no és del tot cert, ja que tampoc ens despullem del tot quan intentem fer-ho, i sempre sol aparèixer entre els altres i la nostra nuesa, un vel de boira, una cortina de sorra o una discreta tovallola que ens cobreix alguna part del cos.
Sempre existeix una porta entreoberta que deixa veure l'exterior però que mai no s'obre del tot, com amb por de deixar escapar el que en la cambra roman temperat i a l'esguard de mirades indiscretes, o també per la por de que nosaltres, aprofitant l'avinentesa -havent-nos tornat un gat o un gos-, puguem escapar-nos i no tornar mai més.

- El sopar és a taula!
- Ja vinc, només serà un minut, un minut més!
Però no hi vaig. Sé que el minut es convertirà en un quart d'hora, i mentrestant podré escriure sense signes de puntuació tota una tirallonga de frases sense massa sentit.
I és que a mi m'agrada tant l'absurd discordant, el surrealisme decadent, la florida que es floreix, l'anacronisme embafador, la meravella en el seu punt d'extinció, tal com endevino que és la imatge que tinc davant meu des de fa dies i que no vol desaparèixer del tot, perquè arriba l'hora de sopar i aquest em priva cada dia d'acabar aquesta història:

Durant hores i hores sóc davant d'unes altes torres que no arriben enlloc, torres d'un castell de fum que brolla d'una imaginada pipa, mentre un tenebrós gòtic entre romànic i clàssic es va estenen pel terra i per les parets de casa meva.
Sé que quan per fi vagi a sopar, l'evidència dels arcs i les agulles em seguiran fins que sigui davant del plat. Em menjaré el somni, vet aquí, intentant esbrinar perquè el gòtic em té enxampada i em fa tremolar de por.

I seran patates bullides, algun batut de plàtan o confitura de maduixa damunt d'un pa tou..., tot el que sigui flonjo, de sabors i contrastos barrejats, és el que em menjaré imaginàriament mentre pujo fins a dalt de tot d'una alta torre sense finestres ni portes... i la nit es torna tota de foc.

- Véns o no véns?
- Sí, ja vinc!
I així acabo un altre inacabat, trist, frustrat, mediocre, inacceptable viatge cap a un dels meus escrits folls de debò... mentre em sento que em creixen els ullals i la nit em crida.

Comentaris

  • Imaginació a taula[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-03-2009 | Valoració: 10

    Quin munt d'associacions d'idees em provoquen els mots de la primera frase del teu relat!

    M'ha costat desprendre'm de l'univers d'evocacions que em desperten, però un cop aconseguit, m'ho he passat d'allò més bé seguint les teves elucubracions, convertint-me en un gat i fugint per les esquerdes de la imaginació, contemplant les altes torres que creixen pipada a pipada mentre bec el batut de plàtan, maduixes i mel d'au cantaire, mentre la tarda s'ha tornat de foc per uns instants.

    I ara, sense perdre un minut més, t'envio una abraçada des de la finestra ogival de la torre almenada,
    Unaquimera

  • Just en eixos moments...[Ofensiu]
    Vicent Terol | 06-03-2009 | Valoració: 9

    M'agrada el text. No et passa, de vegades, que just en eixos moments en què hem d'abandonar l'ordinador és quan sorgeix la inspiració? Una frase, una idea, un gir que no havíem pensat abans.

    Gràcies pel teu comentari, per cert.

  • I quina és la compulsió ...[Ofensiu]
    Clidice | 22-02-2009

    ... que ens obliga dia sí dia també a fer-ho. Fins i tot algú com jo que ja no creu en la literatura, que creu que ja està tot escrit i que ho faig cada dia, de forma folla també, necessària ... gràcies pels teus escrits i pels teus comentaris :)

  • Excel.lent, Grocdefoc[Ofensiu]

    Els teus relats sempre m'agraden i són unes històries que mai no deixen de sorprendre'm, tant per l'estil emprat com per la manera com acaben, i cadascun que llegeixo m'agrada més encara que el darrer que vaig llegir. Pots ben creure que he pensat més d'un cop: "Grocdefoc arribarà lluny escrivint, té molt talent".
    Shaudin

  • La sopa de lletres.[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 18-02-2009

    Ja, ja. Quantes vegades m'hauré sentit així? El final està molt bé, conscient de la pròpia inutilitat d'escriure, d'aquesta fustració, del demà que arriba i no hi ha res.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grocdefoc

Grocdefoc

31 Relats

146 Comentaris

39486 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
M'agrada llegir i escriure, dibuixar i pintar.
I des de sempre he escrit, crec que des d'abans de nàixer (els meus avantpassats també els hi agradava escriure i pintar).

La resta de coses que podria dir, les he intentat resumir en el primer relat que he enviat a RC: "Autoretrat a colors".

En la meva pintura i que adorna el principi de la presentació (titulada "Carnaval"), hi manca un rostre... Crec que, amb l'escriptura, encara intento donar-li forma i trobar sentits.

M'hagués agradat estudiar molt més qualsevol aspecte de la llengua i la literatura, però les circumstàncies personals i laborals no m'ho han permès i ho he fet a la meva manera i quan he pogut: aprenent de mestres particulars i en un taller d'escriptura.
Sóc conscient de que sóc molt lluny de qualsevol cim.

Em va costar molt decidir-me a fer la meva primera exposició de dibuix i pintura.
Amb l'escriptura, encara dubto molt més, ja que a les paraules els hi tinc molt de respecte. Dins la meva gran ignorància sóc exigent, però m'he decidit a llençar-me a l'espai en trobar aquest web... perquè crec que si no és així no ho faré mai.

Un savi va dir que tot el que es posseeix no s'hauria d'atresorar sinó que s'hauria de donar.

El meu correu és a la vostra disposició.

grocdefoc@hotmail.com

I els meus blogs:

http://des-de-dalt-del-turo.blog.cat/