Fruit tardorenc

Jo no sabia qui era en realitat. Vaig passar mitja vida veient-me a mi mateixa com una persona, vulgar, de caràcter de tipus mitjà, inconformista i en desharmonia amb el meu destí, com la majoria de mortals. I sempre estava en pugna amb el meu entorn sense trobar-li la mesura al meu cabal interior.El complexe d´inferioritat per no tenir estudis superiors feia que em sentís inferior. La manera de contrarestar-ho era que mai no tenia un no per a ningú . Això, a la llarga, em va perjudicar. He patit desenganys i manca de respecte perquè mai no es pot contentar tothom . No valorar-me a mi mateixa, em va fer caure en una humilitat absurda, preocupada sempre per l´opinió que poguessin tenir de mi els altres.

Després d´una amarga experiència, baix baixar al pou del meu jo abandonat, i allí, el vaig descobrir aturmentat enmig de la meva feblesa. Va ser una nit molt llarga i negra en que, de fit a fit amb mi mateixa, vaig decidir deixar de voler ser la millor. Vaig sepultar la culpa de la meva vida i vaig deixar que sortís de l´amagatall el meu jo vertader i convertir-me en mi mateixa, sense enganys. Enfrontar-me a les meves mancances, acceptar-les i superar-les en la mesura de la meves possibilitats

Igual que el sol entra a l´arbre fruiter i fa que esdevingui fruit. És així com el dolor ens curteix i ens fan madurar. Fa que ens n´adonem de valors que teníem soterrats. L'esser madura a cops d´infortuni. Ell, l´infortuni , a mi, em va fer ser conscient de que, la majoria de vegades, les persones som els artífex de la pròpia felicitat.

Tots tenim una qualitat, algun do per treballar-lo i ser els autèntics. Crec que forma part del procés, ser conscients del bé i del mal que hi ha en nosaltres mateixos i de saber gestionar-los.


També em pregunto si la maduresa és la metamorfosi de la ingenuïtat i el derivat pot ser la tristesa...o, la maduresa és el fruit tardorenc , el més dolç de l´arbre de la vida.


Soledat Gascó