Cercador
FORÇA CALLADA
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La pluja queia. Queia mentre jo, detenint la mirada als límits dels silencis, observava les persones corrien. Una gota, dues gotes, tres gotes... un plor callat. Plor que no pot expressar-se amb paraules, ni detalls dissimulats, ni llàgrimes martiritzant-se. Vagit buit, sense cap mena d’intenció amagada.
Força callada en un cel rogent. Emmirallo l’horitzó, però no hi veig res. Tant sols gotes melancòliques plorant al descobert. Els dies venen, se’n van... i la pluja continua.
Paralitzada estic, intentant posseir algun pensament, -encara que sigui una estranya significança-, però no ho aconsegueixo. Estic immòbil; no puc expressar-me ni especular, però si sotjar. Sotjar com el cel somiqueja; entretant els meus ulls, d’una forma estranya però intensa, els hi cau la primera llàgrima. Em sap greu, no estic preparada. No estic preparada per morir lentament esperant que les agulles del dolor es clavin com espines. Al meu cor, i els del meu voltant. Sento que em faig gran però al mateix temps petita. Inapreciable al sentir que ja no formaré part d’aquest colossal globus, sinó del record simplement. Però a l’acte, al veure que els dies ja no tornen, al sentir una gran força callada que em trenca per dintre, me’n adono que estic anant molt mòrbidament a un indret llunyà. A un paratge on no hi ha penombra, on el plor buit i callat ja no és desagradable.
Així doncs, quan estic apunt d’arribar al paradís, amb veu mig trencada però ferma, crido al cel: -m’has fet sentir llàgrimes vives que parlaven callant dolçament la mort-.
Pseudònim: Wild Spirit
Força callada en un cel rogent. Emmirallo l’horitzó, però no hi veig res. Tant sols gotes melancòliques plorant al descobert. Els dies venen, se’n van... i la pluja continua.
Paralitzada estic, intentant posseir algun pensament, -encara que sigui una estranya significança-, però no ho aconsegueixo. Estic immòbil; no puc expressar-me ni especular, però si sotjar. Sotjar com el cel somiqueja; entretant els meus ulls, d’una forma estranya però intensa, els hi cau la primera llàgrima. Em sap greu, no estic preparada. No estic preparada per morir lentament esperant que les agulles del dolor es clavin com espines. Al meu cor, i els del meu voltant. Sento que em faig gran però al mateix temps petita. Inapreciable al sentir que ja no formaré part d’aquest colossal globus, sinó del record simplement. Però a l’acte, al veure que els dies ja no tornen, al sentir una gran força callada que em trenca per dintre, me’n adono que estic anant molt mòrbidament a un indret llunyà. A un paratge on no hi ha penombra, on el plor buit i callat ja no és desagradable.
Així doncs, quan estic apunt d’arribar al paradís, amb veu mig trencada però ferma, crido al cel: -m’has fet sentir llàgrimes vives que parlaven callant dolçament la mort-.
Pseudònim: Wild Spirit
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!