Flux Mundi

Un relat de: deòmises

Llum de pèndol. I il·lumina el món
Amb l'únic senyal per desarrelar-se d'ell
(Fluxus mundi. Luxus immundi).
I les paraules de pau tornen als cors.
Qui les escolta, enmig de la soledat,
Quan són buidesa amb ànima de cartró?

Deixa el rastre del seu feix esperançador
Per als crèduls i els amnèsics;
Potser hi seguiran trobant fruits sucosos
En l'absència de polpa. La pell només envolta
L'os solitari d'una fam pretèrita i crònica.
Mai no acaba, encargolada en la seva pròpia espiral...

Tot flueix, fins i tot la vida, creu-t'ho.
Res no és constant; tot és variable
Encara que pensis que el teu esperit i el teu cos
No canvien i resten immòbils, immutables
(El moviment torna al punt d'inici,
Envoltat pel vertigen de no saber aturar-se).

El món s'il·lumina; pèndol de llum.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306019 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978