Flors i violes

Flors i violes:


        Era un dia assolellat d'estiu, els núvols adormits saludaven als primers raigs de sol d'aquell dissabte. Vaig llevar-me ben d'hora i em vaig rentar els cabells amb aquell xampú que fa tan bona olor. Després vaig obrir la finestra de l'habitació i vaig notar una revolada d'aire fresc; si no volia morir d'una insolació, havia de marxar de casa aviat i tornar abans de les 12.

        L'àvia m'havia preparat un cafè que s'olorava des del pis de dalt i en baixar a la cuina, vaig llegir una nota que m'havia deixat: -Violeta, soc a casa la tieta Angèlica, t'he preparat una tassa de cafè-. El cafè era dolç, perquè li vaig abocar quatre cullerades de sucre, però tenia un regust amargant, com de terra, que em disgustava.

        Vaig sortir de casa i em vaig dirigir cap a l'antiga casa de la senyora Dàlia. En arribar-hi, vaig observar des del carrer aquella construcció, preciosa, però molt descuidada. Antigament, havia estat una floristeria, però d'ençà que va morir la propietària, era una casa abandonada. A mi me'n van donar les claus la setmana passada perquè participo en un voluntariat de la ciutat i restaurem cases abandonades per a fer-hi activitats sense ànim de lucre.

        Vaig afanyar-me a entrar i vaig tossir en olorar la pols que feia anys que vagava per la casa, esperant a ser remoguda. El meu pit va notar una punxada. Quan em sentia sola tenia moments existencialistes, i aquell n'estava a punt de ser un. En trobar-me tota sola en aquella vella, però acollidora casa, van venir-me pensaments de tota mena al cap.

        Em preguntava si la meva mera existència, en aquell moment, en aquella casa, servia d'alguna cosa. Si vaig venir a parar aquí per algun motiu. Mentre mirava les volves de pols flotar, m'imaginava l'explosió que va causar que tot existís. Devia fer soroll? Hi hauria algú allà escoltant?

        A poc a poc, vaig creuar aquell passadís que portava de l'entrada fins al menjador i vaig començar a netejar.

A això he vingut, suposo, a netejar.



Pseudònim:
Kin Urà