FLORS DE CIRERER

... és el que desprèn aquest poema tant adient amb la primavera. Ens mostres una lliçó optimista de la que tots n’hauriem d’aprendre.
Una forta abraçada

–bellíssima imatge– deu ser el lloc de privilegi per observar tot allò que s’esdevé amunt i avall de la vida. I amb aquesta informació de primera mà, tot el nostre món s’estremeix amb l’arribada de la primavera –matins clars amb cirerers florits. Amb poques paraules has donat un tomb pels camins de les estacions. Deixes enrere els focs de l’hivern i esperes pacient l’arribada dels fruits. I tot això s'esdevé al bell mig de la primavera. I amb ella, t’engalanes d’il·lusió i d'esperança, al voltant i a redós de la tendresa personificada per les flors del cirerer –la sakura del poble japonès.

Un bell poema, delicat i ple de sentit. Gràcies per donar llustre i qualitat poètica a la meva proposta de RPV.

Raül

imatge per un deliciós poema, m’encanten els arbres florits i els cirerers els que mes. Deixo un trosset del meu llibre “Darrere de la boira hi ha cirerers florits”

El camí que fèiem cada dia per anar a estudi estava ple d’arbres fruiters, primer de tot una gran noguera, després un pruner immens i aleshores venien els cirerers, tots en el marge de la riera, nou o deu en total, de diferents varietats, unes cireres primerenques, unes tardanes, unes que de tant vermelles eren quasi negres, a més que si eren massa madures tenien cucs, hi havia de tot. Eren uns arbres molt alts a la primavera quant florien eren com uns rams blancs immens, enlluernadors, embolicats amb els fils d’or del sol en mig de la verdor dels camps i dels avellaners de la vora del torrent. Al passar sentíem les abelles que feien el seu treball, i sen’s feia la boca aigua quant començaven a ser de color vermell, les vigilàvem cada dia, els veïns no ens deien res, ni havia moltes, per ells, per nosaltres i per els oriols, gatjos o merles.

Salutacions
Josep

...que tu ets tan tendre com un cirerer florit, i tan sols tu et pots recolzar a l'ampit de l'horitzó ! Primaveral, esperançat i florit es el teu poema. A mi m'agrada , i no sé com es que no tens comentaris. Mandrosos els relataires!!