FLOR DE NEU

Un relat de: brins

FLOR DE NEU



Suportant el gebre i el glaç
dins espessor de tarda blanca,
abraça el poeta pensaments
que anhelosos caminen;
inventa mots que fonguin gel,
impregna de tinta els dits
per desvetllar riu de sentits;
arrecera sota el braç somnis
que són espurnes d'emoció,
sentiments de molt endins
que defugen la fredor.

Quan el fred és ferida a la pell,
escriu esperançades paraules
que atorguen tebi caliu
a gèlides volves blanques.

Quan la neu clivella l'ànima,
la poesia es desperta,
esclata la flor de neu...

Comentaris

  • PRIMER CONTACTE[Ofensiu]
    joandemataro | 01-05-2010 | Valoració: 10

    molt bonic poema et felicito pel llenguate, l'harmoonia i l'expressió.
    salutacions d'un nouvingut a RC
    fins ben aviat
    joan

  • Pilar![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 01-05-2010 | Valoració: 10

    Quins poemes més preciosos escrius!
    Aporten serenor, color, escalfor, tendresa, pau a l'ànima, amor. Tantes sensacions juntes!
    Meravellosos aquests mots càlids per fondre el gel:

    "Quan la neu clivella l'ànima,
    la poesia es desperta,
    esclata la flor de neu..."

    Crec que en aquests darrers versos hi ha tot un món meravellós. Et felicito de tot cor, Pilar!
    Rep una abraçada ben càlida.

    Mercè

  • Per acabar els bonics[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 31-01-2010 | Valoració: 10

    versos dedicats al fred la gebre i a la neu has trobat un bell paral·lelisme entre el floc i la flor de neu que posant un encisador final al poema.

    J. Lluís

  • Quan el gel clivella[Ofensiu]
    Cendra de flor | 28-01-2010 | Valoració: 10

    la pell i traspassa fins l'ànima la soletat ens envaeix
    i no ens deix respirar

    Feia temps que no llegia els teus poemes, per recordar-me et posaré dins dels meus favorits.
    Felicitats i gràcies pel teu comentari.


    Cendra

  • Abric i recer amb escalf[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-01-2010 | Valoració: 10

    Per fi puc tornar a entrar! Ja tenia ganes, després d'aquest dies de posar-m'ho difícil el sistema, tornar a passejar per la pàgina, llegir els meus autors preferits, llegir-te...
    Ara que em permet fer-ho, m'he trobat amb el goig de descobrir dos nous poemes teus, i he triat avui aquest perquè, en mig del fred que ens envolta en aquest dia d'hivern, m'ha semblat un títol molt adient... i preciós!

    La lectura m'ha mostrat una poesia preciosa, també!

    Quan cal suportar el gebre entorn, quan el fred fereix la pell, quan la gelor clivella l'ànima, el teu poema és abric, els teus versos regalen escalf, la flor de neu que esclata permet el recer acollidor a l'esperit.

    T'envio una abraçada blanca i càlida,
    Unaquimera

  • Neu i Flor[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-01-2010 | Valoració: 10

    Un poema preciós i per mi, ple de missatges suggeridors.
    M'agrada lo dels mots i el gel.
    I també lligar amb tendresa la fredor de la neu i la calidesa d'una flor.

  • el dolor i la poesia[Ofensiu]
    Fada del bosc | 25-01-2010 | Valoració: 10

    "Quan la neu clivella l'ànima,
    la poesia es desperta,
    esclata la flor de neu...
    la flor de neu, una flor bonica que sorgeix del fred i la neu....
    la poesia, sorgeix dels sentiments, moltes vegades provocats per el dolor.

    com sempre llegir els teus poemes és un llegir bona literatura.

    UNA ABRAÇADA!!!

Valoració mitja: 10